Malauradament i malgrat que els sabis polítics d’aquest país facin veure que no és veritat, a la llengua catalana li queden pocs anys de vida. Aproximadament li dono, més o menys, cinquanta anys més de vida mínimament digna als centres urbans i uns cent a les zones rurals. La situació ja és pràcticament irreversible al
Avui ha estat el primer dia que he fet servir l’arxiconegut Bicing barceloní. Però, malaurament, també m’ha quedat clar que el telèfon d’incidències me l’hauré de gravar dins de l’agenda del telèfon mòbil a l’apartat de Favorits… Arribo a l’estació de Bicing de la plaça de les Glòries – Meridiana a les 8.15 del matí.
Content com un pinxo arribo a l’estació de ferrocarril de Girona i me n’adono que … oh! … sorpresa! … després de més de dos anys de no disposar de cap màquina automàtica de compra de bitllets n’hi han instal·lat dues! Susposo que la feina titànica que ha comportat a la Renfe portar des de Madrit els
De vegades no sé ben bé si visc, de forma permament, en un país de fireta. Sí… aquelles firetes on, si recordeu, quan erem petits agafàvem aneguets de plàstic i llençàvem tirs per fer caure boletes de colors. De fet, crec que, tal com van les coses i tal com està aquest país, aviat al diccionari de sinònims