Content com un pinxo arribo a l’estació de ferrocarril de Girona i me n’adono que … oh! … sorpresa! … després de més de dos anys de no disposar de cap màquina automàtica de compra de bitllets n’hi han instal·lat dues!
Susposo que la feina titànica que ha comportat a la Renfe portar des de Madrit els dos exemplars de màquina ha estat tan farragosa que han tardat només dos anys per dur-les – se suposa – en tren des del centre de les Espanyes.
Quina eficiència! Quina eficàcia en la gestió de la cosa pública! Estic tan meravellat i corprès que, tot seguit, m’hi atanso i joiós hi col·loco els ditets a la pantalla. Se m’apareix un bonic desplegable amb unes quantes banderetes que m’indiquen la llengua que vull triar i ostres! guaita! … m’apareixen sis banderetes d’entre les quals puc veure clarament diferenciades les de Catalunya i del País Valencià com si en ambdós territoris es parlessin llengües diverses.
O sigui… que em queda perfectament clar que ara el secessionisme lingüístic ja no només té el suport del PP amb la connivència del PSOE sinó que, a sobre, té el suport de la Renfe.
Apunteu-vos-ho bé catalans i catalanes, segons la Renfe, a Catalunya i al País Valencià es parlen llengües diferents… Sort que la Renfe no presta serveis a les Illes!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo, de València, la colorida alzheimèrica, encara.
Ells saben molt bé que, si tu i jo estem units, a ELLOS, els hi queden quatre dies. S’hi esmercen per pura supervivència.
I nosaltres també que ho sabem !
La senyera amb el blau és tan catalana com l’altra. I teua també. I de valencians totes dues. No ho oblides !
NO és un tema de llengües, és un tema de pràctica descolonitzadora-nostra/ colonitzadora-española. De llibertat, universal, al remat.
Cordialment.