El dret del consum des de Girona
Reflexions de dret del consum d'en Josep Martí - el Cerverí (jurídic) de Girona -
RIP per al català: Ara Barcelona i Tarragona.
Malauradament i malgrat que els sabis polítics d’aquest país facin veure que no és veritat, a la llengua catalana li queden pocs anys de vida.
Aproximadament li dono, més o menys, cinquanta anys més de vida mínimament digna als centres urbans i uns cent a les zones rurals.
La situació ja és pràcticament irreversible al País Valencià on a les zones urbanes, la llengua catalana ha deixat pràcticament d’existir. El mateix succeeix a les Illes Balears on a les grans connurbacions urbanes està al límit de parlants per ser considerada una llengua en extinció. Evidentment, no us parlo ni de la Catalunya del Nord, ni de l’Alguer, ni encara menys d’Andorra, on tot i ser l’única oficial el seu ús ha decaigut de tal manera que el mateix govern andorrà s’ha vist abocat a difondre-ho a fi d’engrescar als pocs parlants que queden que en facin ús per intentar redreçar la mort i la lenta agonia d’una llengua amb mil anys d’història.
Ara, tal com ens ha informat la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, l’agonia ha arribat a dues grans connurbacions urbanes de Catalunya: Barcelona i Tarragona i les seves respectives àrees d’influència, on l’ús de la llengua pròpia és tan escàs que arriba als límits que les institucions culturals internacionals consideren com a franja a partir de la qual es dóna el procés de no retorn.
L’agonia serà lenta, com totes les agonies, però ferma i decidida. Primer de tot s’acabarà extinguint complementament a les grans ciutats de tots els països de parla catalana. Després continuarà pel País Valencià, després seran les Illes, posteriorment Andorra i, finalment, continuarà per les darreres àrees rurals de Catalunya on encara es mantingui la llengua.
En definitiva, aproximadament cap al 2100 ja haurà desaparegut completament i només el parlaran determinades persones d’edat avançada.
I sí, assumim-ho, el català farà la mateixa fi que ha fet l’occità.
Una mort digna per a una cultura amb 1.000 anys d’història.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això si l’important és la Ramon Llull a marjeletes segons com bufe el vent i donar a conèixer la nostra cultura a l’exterior i mantindre pedres en pleits i disputes esterills per la supremacia de la denominació catalana a les Universitats per la qual reneguen pel nom oficial que és conèix la llengua al País Valencià.
Una fugida cap endavant on es tracta de llavar-li la cara a la llengua de portes a fora cap a l’exterior, per deixar-la pedre a l’interior dels nostres països que en definitiva és on es deuria treballar i centrar la qüestió per terra, mar i aire.