Liverpool (Liverpool), de Lisandro Alonso El protagonista d’aquesta moderna odissea és un ésser desterrat, un Èdip errant de mirada alcoholitzada que carrega el misteri d’un passat mai explicitat, però que batega a totes les seqüències del film traçant un recorregut dramàtic en fora de camp que esdevé l’autèntic nucli de la pel·lícula (Xavi Serra, Time
Angle Editorial ha tret al mercat, en català, el llibre Burton per Burton, un recull de converses del periodista i amic personal del cineasta, Mark Salisbury. Llegim, en la publicitat, que aquest recull (..) ens mostra la cara més personal del director: la seva infantesa a Burbank, els seus treballs inicials a la Disney, els dissenys
A Vincere, la nova pel·lícula de Marco Bellocchio, l’actor Filippo Timi és Benito Mussolini i l’actriu Giovanna Mezzogiorno, Ida Dalser, la dona que el règim feixista va recloure en un psiquiàtric i torturar fins a la mort, perquè es reivindicava com a “autèntica” esposa del Duce i mare del seu primogènit, Benito Albino Mussolini -criatura que també
Els organitzadors de la més veterana secció paral·lela -és a dir, no oficial- del Festival de Canes, la Setmana de la Crítica, han seleccionat només deu llargmetratges dels nou-cents que asseguren haver vist abans de prendre la decisió final. D’aquesta manera, s’apunten a la -relativa- reducció del nombre de pel·lícules que es projectaran a Canes, en
Ponyo al penya-segat (Gake no ue no Ponyo / Ponyo on the Cliff by the Sea / Ponyo en el acantilado / Ponyo sur la falaise / Ponyo sulla scogliera), de Hayao Miyazaki Aquest és el comentari que en vaig publicar -a la revista Recull-, ran de la projecció a Sitges 2008 -atenció, n’explico força
Ponyo al penya-segat (Gake no ue no Ponyo / Ponyo on the Cliff by the Sea / Ponyo en el acantilado / Ponyo sur la falaise / Ponyo sulla scogliera) Director Hayao Miyazaki. Fitxa tècnica, sinopsi i recull de cròniques i notícies de Venècia 2008 [Les pel·lícules de Venècia 2008: “Ponyo”] Altres articles
Liverpool (Liverpool), de Lisandro Alonso Un mariner argentí aprofita l’estada del seu vaixell a Ushuaia, per visitar el llogarret d’on va marxar fa molts anys i on potser encara hi trobarà viva sa mare. Història mínima, relat linial, imatge amarada de serenor: el recorregut del protagonista és tot un trajecte existencial. El retorn a casa,
Liverpool (Liverpool) Director Lisandro Alonso. Guió Lisandro Alonso, Salvador Roselli. Fotografia Lucio Bonelli. Música Flor Maleva. Muntatge Lisandro Alonso, Fernando Epstein, Martin Mainoli i Sergi Dies. Producció 4L (Argentina), Black Forest Films (Alemanya), CMW Films (Alemanya), Eddie Saeta S.A.(Catalunya), Slot Machine (França). Durada 1h24. Repartiment Juan Fernandez (Farrel), Giselle Irrazabal (Analia), Nieves Cabrera (Trujillo).
Nascut a Manila el 1984, Raya Martin es llicencià a l’Institut de Cinema de la Universitat de Filipines amb només vint-i-un any d’edat i entrà a la Cinéfondation del Festival de Canes. El 2005 ja signà el documental L’illa de la fi del món (The Island at the End of the World). L’any següent, Short
Són dos dels cineastes filipins amb més projecció ara mateix, tot i que amb trajectòries que, tot i ser encara no gaire llargues, divergeixen prou: Adolfo Alix Jr i Raya Martin. Manila, que es presentarà al Festival de Canes en sessió especial, la signen tots i el tràiler revela fins a quin punt es tracta
Amb les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 16i el 22 d’abril de 2009, estableixo l’enllaç en aquesta mateixa pàgina. Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobarem l’enllaç amb articles sobre Takeshi Kitano, catalans a Màlaga, la guardonada Tres dies amb la família (Mar Coll), Lluís Homar i Almodóvar, la pipa de Jacques Tati,
Mentre s’escampa una notable decepció -que jo no acabo de compartir- sobre la selecció oficial de Canes 2009, la programació de Quinzena dels Realitzadors, en canvi, està desvetllant un gran interès. Començant, esclar, pel fet que en sigui Tetro, de F.F. Coppola, la pel·lícula inaugural. Em crida l’atenció el pes que Sundance té enguany a
Avui s’ha fet pública la programació de la Quinzena dels Realitzadors. I ha esclatat la gran sorpresa: Tetro, de Francis Ford Coppola, que el mateix cineasta nord-americà no ha volgut que formés part de la selecció oficial fora de competició -com l’hi havien ofert-, al·legant que no els interessava, éssent com és un film “independent
S’entén per selecció oficial del Festival de Canes la programació dels films en competició, la dels fora de concurs, els que s’hi projectaran en sessions especials o de mitjanit i els de la secció ‘Un certain Regard’. Podeu consultar la selecció oficial de Canes 2009, anant a Vull llegir la resta de l’article. Actualització El meu
Avui, 23 d’abril, s’anuncia públicament la programació de la 62a edició del Festival de Canes. I això vol dir, per a mi, que avui comença un mes llarg dedicat al certamen. Si res no ho esguerra, m’esperen, primer 19 dies de preparació intensa; 12 dies d’estada a Canes, i, en acabat, encara algun dia més per