Avui, 23 d’abril, s’anuncia públicament la programació de la 62a edició del Festival de Canes. I això vol dir, per a mi, que avui comença un mes llarg dedicat al certamen. Si res no ho esguerra, m’esperen, primer 19 dies de preparació intensa; 12 dies d’estada a Canes, i, en acabat, encara algun dia més per a enllestir la feina. És una manera de viure el Festival, que meno des de fa anys i que, en les dues darreres edicions, he fet pública precisament a través d’aquest bloc, penjant, en un reguitzell d’articles, bona part del producte de la feina de preparació. Justament l’any passat vaig fer la prova de, un cop allà, intentar mantenir un diari del Festival que, a nivell anecdòtic i amb algun element de guia sobre el programa diari, esdevingués un complement a la crònica quotidiana publicada a Diari de Girona. Va ser francament alt, el nivell de seguiment dels articles sobre Canes i, per tant, enguany ho tindré ben en compte. No avancem esdeveniments, però.
Tot i que ja fa unes setmanes que vaig fent preparatius -com heu pogut notar, per una bona colla d’apunts que he anat publicant-, arribat el dia 23, amb la roda de premsa de presentació del certamen, se’m gira un nivell de feina que -com ha passat cada any- comportarà una certa minva en el ritme de manteniment del bloc i és possible que alguns articles habituals els hagi de fer prou simplificats, per anar guanyant temps cara a la tasca “pre-cannoise”.
Espero que ho comprengueu i que, des del punt de vista cinèfil, valgui la pena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!