Club 7 Cinema

Liverpool (Liverpool), de Lisandro Alonso

Un mariner argentí aprofita l’estada del seu vaixell a Ushuaia, per visitar el llogarret d’on va marxar fa molts anys i on potser encara hi trobarà viva sa mare. Història mínima, relat linial, imatge amarada de serenor: el recorregut del protagonista és tot un trajecte existencial. El retorn a casa, lent com lent és el ritme vital a bord i en aquelles terres australs. La gent. El paisatge. L’arribada anònima. El retrobament impossible. Refer el camí per on ha vingut i el que queda en aquell racó de món. De record del mariner, gairebé com el “Rosebud” d’Orson Welles, un objecte que evoca “Liverpool”, testimoni d’una vida més enllà, mar enllà. La grandesa del cinema aparentment senzill, per depurat. Pel·lícula menys abstracta i més narrativa que Fantasma -l’anterior de Lisandro Alonso-, atresora la mirada comprensiva i sincera als personatges marcats per la seva condició humana. La sensorialitat, pel paisatge, el silenci i les fresses de moure’s per aquella terra, per aquell glaç.

Aquest meu comentari sobre Liverpool, el vaig publicar el 30 de maig de 2008, al recull d’escrits i notes [Canes 2008: els comentaris]

FOTO @ Sagrera Liverpool, de Lisandro Alonso

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!