Liverpool (Liverpool), de Lisandro Alonso
El protagonista d’aquesta moderna odissea és un ésser desterrat, un Èdip errant de mirada alcoholitzada que carrega el misteri d’un passat mai explicitat, però que batega a totes les seqüències del film traçant un recorregut dramàtic en fora de camp que esdevé l’autèntic nucli de la pel·lícula (Xavi Serra, Time Out Barcelona)
(..) es parla molt poc, la càmera filma plans de llarga durada i l’espectador ha de fer un petit esforç per adaptar-se a aquest ritme tan particular. Les compensacions, però, són moltes, ja que les imatges respiren i deixen respirar, cosa no gaire freqüent en els nostres temps (Carlos Losilla, Avui)
El director argentí Lisandro Alonso continua refinant l’art del cine antidramàtic, que manté l’espectador a distància, privant-lo de tota informació que no sigui la bàsica i frustrant la seva implicació empàtica en minimalistes interaccions (Nando Salvà, iCult)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO © Sagrera Liverpool, de Lisandro Alonso
Altres veus: “Liverpool”
***
CRÍTIQUES I RESSENYES.
Xavi Serra (Time Out Barcelona, 23.04.2009): Liverpool.
Carlos Losilla (Avui, 29.04.2009): Emocions minimalistes.
Nando Salvà (iCult, 24.04.2009): Els confins del no-res.
***
ALTRES ARTICLES.
La força del cinema d’Amèrica Llatina. Bernat Salvà (Avui, 27.04.2009): S’acaba d’estrenar ‘Liverpool’, un nou exemple d’una de les cinematografies més efervescents i creatives
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!