En cosa de tres o quatre dies rebo convocatòries per a uns quants esdeveniments de nivell internacional relacionats amb el món de les publicacions periòdiques, durant el mes de novembre, a Barcelona, i organitzats per entitats catalanes. El qui digui que, almenys en aquest sector, ens mirem el melic, és que és un ximple. Fem
Hi seran Toni Albà, Christian Atanasiu, Pablo Muñoz, Las Pestañas, Os sete magnificos mais un, Mago Miky, Fengari Titelles… i jo què sé! Un munt de gent, un any més, fent costat a la gent de Gong (GeaONG), una entitat de Pineda de Mar que no estalvia esforços per explicar la realitat dels més desfavorits,
Aquests dies està de moda dir pestilències dels buscadors de bolets. Certament, els darrers temps s’ha produït una revifada d’aquesta afició i els mitjans han contribuït cosa de no dir a la incorporació de nous boletaires a la nòmina d’usuaris del bosc. El fenòmen és evident, i és fàcilment constatable quan surts a la muntanya el cap
Joan-Francesc Escrihuela treballa als informatius de TVE Catalunya i ha comprobat efectivament que un tresor de la nostra memòria històrica està en greu perill de desaparició. Des dels inicis de la televisió a casa nostra, als mítics estudis de Miramar dels anys 50 i fins al canvi tecnològic de 1982, les notícies es rodaven en
Ahir es va inaugurar la restauració i reforma de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, després de gairebé tres anys d’obres ininterrompudes. La notícia és rellevant tant per la importància patrimonial i científica del centre com pel fet que simbolitza la culminació d’una etapa de recuperació i rellançament d’una institució sense la qual no es pot
Tothom ho diu. Un dels canvis més destacables de la biblioteca de l’Ateneu després de la restauració i reforma és la seva nova lluminositat. Els qui la coneixien de fa anys en tenen un record fosc i llòbreg, amb un punt de misteri, atractiva per suggerent però decebedora per opaca. Ara, en canvi, un savi sistema d’il·luminació
El déu de Francesc Pujols, aquell que es deconstrueix amb el seu manual d’hiparxiologia (la religió catalana, segons l’escriptor-filòsof-periodista-poeta-tertulià-bromista) no té els poders ben afinats. El dia que es presentava el carrer que l’Ajuntament de Barcelona finalment ha dedicat a Francesc Pujols ha plogut amb insistència i ha posat a prova la fidelitat d’ateneistes, barcelonins
En el món de la cultura ja constitueix un èxit que les coses, simplement, es facin. Però si a més de fer-les, es fan bé… el plaer és indescriptible. I aquest vespre he presenciat, un cop més, una bona lliçó de coses ben fetes: hem inaugurat el nou curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. I fixeu-vos
Segona edició del nou cicle Tribuna Ateneu, amb el conseller Ernest Maragall com a protagonista. Ens havia de parlar d’educació, i ho ha fet, però no ha desaprofitat l’ocasió per anar més enllà i sumar la seva posició personal a la del socialisme més catalanista, representat de forma brillant i fins a cert punt sorpresiva
Nus de la trinitat. Quarts de dues de la tarda. Passo per sota del pont de la ronda per sortir de Sant Andreu. Davant meu, dos cotxes amb pressa. Avancem a poc a poc perquè els carrers van carregats i quedem aturats davant d’un semàfor àmbar intermitent. El cotxe de davant vol incorporar-se al carrer
Trista, tristíssima notícia. Em diuen que el Servei d’Informació i Assessorament per a Joves (SIAJ) de l’Alt Penedès i Garraf està vivint les seves darreres setmanes. El que ha estat des de 1986 un referent excel·lent del treball en cooperació entre diferents municipis d’aquestes comarques, a través d’un sistema mancomunat d’atenció als joves, té els dies comptats
Alguna cosa hi ha de fons que ningú no sap o no vol explicar. La unitat dels grans partits catalans per defensar un finançament just està tensant totes les seves costures internes, però de moment resisteix. És curiós observar que els interessos partidistes del PSC i CiU, en principi contraposats i excloents entre si, acaben
I un be negre! La tarda que la borsa nordamericana va tornar a registrar una caiguda espectacular tot arrossegant les europees darrera seu, l’Ateneu va rebre un dels seus socis més il·lustres per sentir-lo parlar dalt de l’escenari, més en forma que mai. No menys de mitja dotzena de vegades va dir Jordi Pujol que ell ja
Sembla que Pep Villén s’ha decidit a enriquir el seu bloc amb més informació sobre els seus viatges. És una bona notícia, però aquest home l’haurem d’animar, perquè està clar que li fa més mandra escriure que viatjar. L’haurem d’apretar perquè d’altra manera ens perdrem les seves sensacions (diferents, tal com és ell) arreu del
No és poca cosa, però justament d’això va parlar Ferran Mascarell en la conferència que va pronunciar dijous passat a l’Ateneu Barcelonès, en el tradicional acte d’obertura del nou curs d’activitats de la docta casa; de refundar el catalanisme. I el títol que va triar per al seu parlament era prou explícit. Catalanisme: any zero.