VARIACIONS

El déu de Francesc Pujols, aquell que es deconstrueix amb el seu manual d’hiparxiologia (la religió catalana, segons l’escriptor-filòsof-periodista-poeta-tertulià-bromista) no té els poders ben afinats. El dia que es presentava el carrer que l’Ajuntament de Barcelona finalment ha dedicat a Francesc Pujols ha plogut amb insistència i ha posat a prova la fidelitat d’ateneistes, barcelonins i martorellencs. Expliquem-ho. Avui, per fi, s’ha oficialitzat el canvi de nom de l’antic Passatge Duc de la Victòria per convertir-se en el nou carrer Francesc Pujols. Baldomero Espartero, general de trista memòria per als barcelonins no tindrà més victòries pòstumes entre els nostres carrers; ja era hora. La bona nova ha estat possible gràcies a la petició insistent de l’Ateneu Barcelonès,  secundada amb no menys entusiasme per la Fundació Francesc Pujols, de Martorell.

La Comissió del Nomenclàtor va acceptar la petició del canvi de nom del carrer que va fer l’Ateneu l’any 2006 (Any Ateneu, en què es conmemorava la instal·lació de l’entitat al Palau Savassona, al carrer de la Canuda). Francesc Pujols, que va néixer a la Plaça Reial, fou un conspicu ateneista, animador inigualable de les tertúlies més célebres de la docta casa. Era, a més, un assidu de la vila de Martorell, en la que, com diu el seu alcalde, estiuejava tot l’any. Era idoni que el patètic passatge del Duc de la Victòria es convertís en el carrer Francesc Pujols perquè aquesta via és a tocar de l’Ateneu, a l’altra banda de la plaça Vila de Madrid. I la Fundació Pujols, de Martorell, ho veia la mar de bé.

I tant bé ho veia, que per a l’acte de presentació, avui mateix a les dotze del migdia, hi ha enviat la Banda Municipal de Martorell i el Senyor Paco, un capgrós realment gros que recorda la imatge i el nom amb què popularment es coneixia Pujols a Martorell. Però ha plogut. Potser és que, tal com diu Ramon Alcoberro, filòsof de referència de l’Ateneu, el déu de Pujols ni hi veu ni escolta, i fa cas omís, per tant, de mundanes celebracions. Però ni els devots de la hiparxiologia, ni els ateneistes, ni els martorellencs han defallit. Sota un bosc de paraigües, la banda municipal ha sonat amb èmfasi i prosopopeia, el senyor Paco ha fet acte de presència, i l’alcalde Hereu ha celebrat que el general que va bombardejar i va esfondrar el Saló de Cent ja no té carrer a Barcelona.

El president de l’Ateneu, Oriol Bohigas, ha dit que posar noms de carrers a personatges il·lustres és una sàvia manera d’homenatjar-los, entre d’altres coses perquè si un dia deixen de ser mereixedors d’homenatge és la mar de fàcil tornar a canviar el nom. Segurament no pensa el mateix Ferran Mascarell, ara vicepresident de l’Ateneu, però que va rebre, aprovar i tramitat el canvi de nom perquè el 2006, quan es va produir la petició, era el president de la Comissió Municipal del Nomenclàtor. Es va haver d’enfrontar a unes resistències numantines, sobretot de veïns, que veien en el canvi de nom un entrebanc innecessari. O sigui, que això de canviar el nom dels carrers, per molt convenient que sigui, no és gaire fàcil. I dos anys després, quan per fi s’oficialitza el canvi, Ferran Mascarell és el vicepresident de l’entitat que li ho hava sol·licitar a ell mateix quan presidia el nomenclàtor. Guaita, que bonic!

Els veïns del carrer han sortit als balcons quan han sentit la banda de Martorell, i han pogut veure com, entre la multitud (no menys de cent persones presenciaven l’acte) es movia un capgrós extemporani que donava la mà i fins s’abraçava a Sisa, que ha tret el nas per retre homenatge a Pujols, probablement precursor de moltes de les genialitats del nostre cantautor més entranyable. Entre la façana guarnida amb la imatgeria del Decathlon (autèntic identificador de la plaça vila de Madrid) i la placa que diu discretament que Pujols va viure entre Barcelona i Martorell i que era, simplement, escriptor, hi ha hagut bon rotllo, bon humor, acudits pujolsians i germanor per a aquest nou enllaç, tal com ha dit Hereu, entre Barcelona i Martorell, via Ateneu.

I deixeu-me rematar dient que, a parer meu, el més content de tots els presents era Ramon Alcoberro, animador de la xarxa blocaire, divulgador irreductible de la filosofia, vocal de la Junta Directiva de l’Ateneu, membre del Patronat de la Fundació Francesc Pujols i instigador de l’actuació de la banda municipal de Martorell i de la construcció del nou i pertinent capgrós. Honor i glòria, així doncs, per al nostre filòsof de capçalera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!