Veig que Jaume Subirana recomana en el seu bloc, Flux, la compra i gaudi del darrer treball de Roger Mas, Les cançons tel·lúriques, en el qual adapta poemes de Jacint Verdaguer. Afegeixo la meva recomanació a la de Subirana, i anuncio que el 10 de setembre l’Ateneu Barcelonès acollirà una xerrada de presentació del CD del
Descobreixo amb autèntic plaer que Cesc Casadesús, director del Mercat de les Flors – Centre de les Arts del Moviment, ha estat reconegut amb el premi nacional de cultura en la modalitat de dansa. Pocs premis nacionals han estat atorgats amb tant de fonament i justícia. L’enhorabona!
S’ha consumat la tragèdia. Fa uns dies donava fe d’un e-mail estrany que vaig rebre anunciant (amb missatger interposat) una assemblea de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), en convocatòria extraordinària, per dirimir sobre una greu divisió al si de la junta. En l’entrada que vaig escriure ja era prou explícit
Francament, fa mandra. Altre cop hem de reconstruir la llarga llista d’arguments, de fets contrastats i de dades objectives que avalen la política d’immersió lingüística i, en general, les mesures de protecció i foment del català? És que cada vegada que a una colla d’intel·lectuals que desprestigien aquest terme se’ls acut que cal llançar una
Una visita al Departament de Cultura i surto equipat amb el número dos de la cinquena època de la revista Cultura, dirigida ara per Sebastià Alzamora. Una quinzena d’articles majoritàriament senyuts es dediquen a explicar, reflexionar i teoritzar sobre les relacions entre els móns econòmic i cultural des de diversos punts de vista. Com a
Una bona gestió no es detecta pas per l’absència d’errors o de problemes, sinó per la capacitat de donar una resposta adequada als errors i als problemes. Així, no cal fer escarafalls quan hi ha portes que no ajusten prou be i frontisses que grinyolen. Hem de posar el crit al cel si no hi ha
Hi ha barris que sembla que mai no s’hagin d’arreglar. Fa quatre dies que es va renovar la meitat de la junta directiva de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, en un intent aparent de superar un període de turbulències internes que, tot i que mai no s’han ventilat d’una manera gaire
Algun cronista de la ciutat hauria d’arxivar en la carpeta de les anèdoctes la curta i errònia instal·lació de les plaques del carrer Francesc Pujols, rebatejat ara fa dues setmanes per eliminar la infausta memòria del general Espartero, àlies Duc de la Victòria. La Comissió del Nomenclàtor, denominació contundent i sonora per a un organisme
Que als casalots antics s’hi senten veus, xerrics, portes que s’obren i es tanquen soles, sospirs i algun gemec, és una cosa que la sap tothom. Fins i tot hi fan bonic. El vigilant nocturn de l’Ateneu Barcelonès, a còpia d’anys de vetlla per la seguretat del Palau Savassona, en podria explicar de tots colors,
Superades les resistències a usar la paraula i esgotats tots els eufemismes possibles, podem dir oficialment que estem en crisi perquè fins i tot el president del govern ha pronunciat les dues síl·labes fatídiques. Resulta obvi que no a tothom afecta igualment el fenòmen econòmic i que n’hi ha que el pateixen en grau superlatiu
La Plataforma per la Llengua i 23 associacions catalanes d’immigrats i de suport a immigrats presentaran dijous a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès el manifest El català, llengua comuna. El títol és prou explícit, i l’acte serà ben rellevant perquè ja hi han confirmat l’assistència, entre d’altres, el President del Parlament, Ernest Benach, el
Diu Jonathan Littell que diu el Dr. Max Aue que diu Schopenhauer: “Seria millor si no hi hagués res. Per tal com a la terra hi ha més dolor que plaer, tota satisfacció és transitòria i crea nous desigs i noves angoixes, i l’agonia de l’animal devorat és més gran que el plaer del devorador.”
Començo a esciure això després de llegir a Vilaweb que Laporta preveu posar el seu càrrec a disposició de l’Assemblea de Compromissaris que s’ha de celebrar al setembre. No sé si aquesta serà l’opció final d’aquesta trista i llarga història, però en tot cas cap de les possibles solucions alterarà de moment l’opinió que em
Ara que la calor apreta no hi ha res millor que una terrasseta, moderadament envoltat de vegetació, un nivell baix de soroll i alguna conversa agradable, la pròpia i la que puguis pescar d’estranquis en el sa exercici de la tafaneria. I no hi ha millor espai a Barcelona per gaudir d’aquesta mena de plaer
Entre celebracions de “la roja”, torneig de Wimbledon, moció de censura a Laporta, congressos de partits, manifestos de salvament de llengües i altres temes d’actualitat, sembla que durant un cert temps hem oblidat algun dels temes centrals de les nostres possibilitats de vida futura. Però, amatents com estan a la defensa dels nostres interessos (de