VARIACIONS

Que als casalots antics s’hi senten veus, xerrics, portes que s’obren i es tanquen soles, sospirs i algun gemec, és una cosa que la sap tothom. Fins i tot hi fan bonic. El vigilant nocturn de l’Ateneu Barcelonès, a còpia d’anys de vetlla per la seguretat del Palau Savassona, en podria explicar de tots colors, i em fa l’efecte que fins i tot ha ha construit alguna teoria pròpia sobre l’orígen dels sorolls diversos que omplen les buides hores de la nit. Però durant gairebé dues setmanes, les veus de l’Ateneu han abandonat el seu hàbitat nocturn i han ocupat sense aturador possible sales, racons i passadissos mentre lluïa el sol.

No són pocs els que expliquen que durant aquests dies desconcertants, sentien una potent veu femenina cantant des d’algun dels serveis de la casa, una potent tonada lírica que no hauria desentonat a l’escenari del Liceu. N’hi ha d’altres que s’han quedat de pedra en sentir aflorar del mig de les frondoses plantes del jardí un espinguet que feia vibrar l’aire. Un soci antic explicava esparverat que mentre esperava l’ascensor el va sentir passar cap a plantes superiors acompanyat d’un cor femení de no menys de quatre veus potents. Els racons i cantonades dels passadissos han estat poblats de versos cantats a la operística manera, tant en alemany, com en italià, com en castellà, com, ai las! en català. Un noiet agosarat ens ha arribat a jurar que sentia poemes de Josep Maria de Sagarra entonats com si Verdi se’ls hagués fet seus.

I de sobte, el més imponent i seriós dels conserges de l’Ateneu ens explica que se li va adreçar una senyora d’estupenda complexió i d’altíssima dignitat per demanar-li com podia arribar a determinada sala… cantant i entonant la pregunta com si d’una ària es tractés. El miracle, però, es va produir quan ell mateix va perdre tota compostura i li va indicar la planta, el passadís i la sala cantant i rematant amb un do de pit imponent.

Què passa a l’Ateneu? Per als que ens agrada fabular i ser feliços amb poca cosa, passa que per fi totes les persones i tots els racons d’aquesta casa han quedat definitivament impregnats i imbuïts de poesia. Per als empírics que busquen explicacions científiques a tot fenòmen, resulta que durant dues setmanes ha tingut lloc a l’Ateneu el Barcelona Festival of Song, una combinació de master class, seminaris i concerts que promouen el cant líric, culte, entre llengües que van més enllà de les que clàssicament se n’han ocupat (alemany i italià). I la culpable de tal invasió musical, l’encantadora soprano Patricia Caicedo, amabilíssima, generosa, pletòrica i simpàtica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!