Ara que la calor apreta no hi ha res millor que una terrasseta, moderadament envoltat de vegetació, un nivell baix de soroll i alguna conversa agradable, la pròpia i la que puguis pescar d’estranquis en el sa exercici de la tafaneria. I no hi ha millor espai a Barcelona per gaudir d’aquesta mena de plaer que el jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès. I és que a tots els beneficis descrits s’hi ha d’afegir una oferta d’activitats culturals espaterrant. Ahir mateix, un extraordinari recital de poemes i música amazig el va omplir de gom a gom durant més de mitja tarda. I en acabar, quan a la fresqueta verda del jardí s’hi va afegir la intimitat de la foscor, va arribar el primer i deliciós acte del cicle Diàlegs al jardí, amb el títol Sense memòria no hi ha escriptura.
És extraordinari veure prop d’un centenar de persones assegudes en complet silenci, escoltant amb detall una lectura literària, en l’ambient tranquil i estimulant a l’hora del jardí. No voldria fer elogis massa refistolats de l’Ateneu perquè potser un excés de cursileria farà l’efecte contrari al desitjat pel meu text. Però bé s’ha de dir que el que passa a l’Ateneu a pocs llocs més de Barcelona no passa. A cap altre lloc, potser?
Però no us esforceu per entendre-ho. Cal ser-hi, veure-ho, sentir-ho. I d’oportunitats no en faltaran aquest estiu. Durant tota aquesta setmana, el Barcelona Festival of Song; durant tot el mes, un cicle de cinema a la fresca amb pel·lícules lligades a conflictes internacionals amb refugiats; els dijous, un cicle de quatre documentals sobre música en català, també al jardí; i durant tots els divendres d’estiu, el cicle Músiques sota la Palmera pels drets humans, en col·laboració amb Amnistia Internacional.
Podeu no venir. És una opció. Però després no pregunteu com van ser els actes perquè us penedireu de l’opció triada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Pep, sempre que puc hi passo un moment i en concret ahir vaig coincidir amb el concert de música amazig, tot (pati, públic i actuació) fantàstic!