Una visita al Departament de Cultura i surto equipat amb el número dos de la cinquena època de la revista Cultura, dirigida ara per Sebastià Alzamora. Una quinzena d’articles majoritàriament senyuts es dediquen a explicar, reflexionar i teoritzar sobre les relacions entre els móns econòmic i cultural des de diversos punts de vista. Com a tast, llegeixo el primer escrit, de Xavier Fina, i em deixa un excel·lent gust de boca. De forma planera i lúcida repassa des d’angles diversos el camp comú de joc dels dos conceptes i, sense negar evidències, però denunciant males pràctiques, reivindica com a tesi la necessària pervivència dels valors culturals per damunt de l’ús deformant que de la cultura pot arribar a fer l’economia. L’article està escrit amb precisió i no estalvia contundència per defensar la seva tesi; és bo. Em sembla faré un racó a la meva maleta per a Cultura.
I és que ja sóc en període de tria de lectures per a les meves vacances. Entre caminades, acampades, jocs infantils, remullades i viatgets curts i de destí precís, calculo que podré llegir força (aquest càlcul es revela, any darrera any, erroni, però mai no perdo l’esperança). Fa cosa de dies he liquidat, gairebé al mateix temps, la lectura de Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, i Incerta glòria, de Joan Sales. La coincidència temporal i les múltiples perspectives que de temes similars aporten aquestes dues novel·les (novel·lasses, diria jo), m’han descobert una curiosa i nova (per a mi) manera de llegir. És per això que, desitjós d’explorar altre cop la fórmula, trio els llibres per parelles. Ja tinc a la tauleta de nit (des de la qual cauran a la bossa de viatge) Les benignes, de Jonathan Littell, i Vida i destí, de Vasili Grossman. Parella explosiva on n’hi pugui haver, ho sé.
I aparello també dos personatges monumentals, cadascun en el seu àmbit i amb les seves peculiaritats (úniques), per llegir-ne memòries i biografia. El primer, a través dels dos volums en forma de dietari d’Oriol Bohigas, Combat d’incerteses, i Dit o fet, i el segon, amb la biografia de Martí de Riquer, Viure la literatura, escrita per Cristina Gatell i Glòria Soler.
I si no quedo anorreat sota el pes de tals volums, potser aquest estiu hauré après alguna cosa més, entre cervesetes i persecucions enjogassades als meus fills.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!