Em sembla molt bé que es recullin signatures per l’autodeterminació fins i tot el dia de les eleccions espanyoles i a prop dels col·legis electorals. Tot allò que serveixi per fer créixer la consciència i la reivindicació, ens és necessari i útil. Però -ja se sap que tot té el seu però- esperem que aquesta
Aquests dies, s’ha confirmat un dels rumors que circulaven per Prats referits a la política cultural de l’ajuntament. L’equip de govern, de CiU, ha aconseguit que la programació de teatre estable, no professional, "Treu el cap al teatre", no tingui assegurat el seu futur. Només ha calgut una senzilla revisió del conveni signat fa dos
Ni directe, votant PSC, PSPV o PSI, ni indirecte, votant cap força poítica que pacti amb ells o els doni espais de poder -CiU, ERC, Bloc, ICV, IPV, Unitat per les Illes, EUPV, EUI. Cap de les nostres accions pot mantenir-los al poder, enlloc. I ho farem així, per espanyolistes, encobridors de les tortures, il·legalitzadors
Olmert, Barak, Peres, Bush, la comunitat internacional aliada d’aquests, el súper Solana, les Nacions Unides, la comunitat europea…, són defensors del model demòcrata occidental. El volen exportar arreu. A Palestina, les eleccions van fer guanyador a Hamas. No els ha agradat. Han convertit en interlocutor un corrupte -possible còmplice de l’estranya mort d’Arafat- que no
Ahir, divendres, 18 de gener, vam poder gaudir d’una excel·lent vetllada, a l’Auditori, a Barcelona, amb la presentació del darrer disc del Joan Isaac, La vida al sol. Presentat com un passeig per la vida amb les noves sensacions que provoca haver tingut una angina de pit i haver-te sentit morir, Joan Isaac se’ns mostra
Us proposo de llegir aquests tres textos que han aparegut els darrers dies com a editorial de Vilaweb. El primer del Martí Estruch -Silenci, es tortura- sobre l’empara de la tortura. El segon, d’Albert Dasí -Arquitectures contra falles (Sagunt a escena)-, sobre el territori a conseqüència del tema del teatre de Sagunt, i, el tercer,
Editorial del darrer número de Caramella, que es distribueix aquests dies. Una reflexió ben interessant i que estaria bé d’aplicar. De la mateixa manera que el concepte de música tradicional apareix en el moment en què la cadena que n’assegura la transmissió oral comença a fluixejar; el concepte de patrimoni en el moment en què
S’accelera el camí de les eleccions espanyoles. Les maquinàries electoralistes dels diferents partits comencen a treure fum. Aquelles forces polítiques, arreu dels Països Catalans, que han fet una política regionalista i de fer la viu-viu en un dia a dia que no porta pràcticament enlloc, busquen apuntalar-se unes amb les altres per intentar tenir representació
Dakar Obrint Pas (Benvinguts al paradís) Al desert de la tristesa a les dunes dels teus ulls a les aigües del riu Níger entre Bamako i Tumbuctú Al rally de la vergonya al Llac Rosa de Dakar a les tanques de Melilla a les nits de Gibraltar A les mans entrellaçades a les nits sense
La raó d’estat és l’argumentari, les lliçons preescrites, les pautes preestablertes amb què els governants emmascaren la realitat i ens manipulen i enganyen fins límits insospitats. La raó d’estat és el resultat del pacte entre els poders reals i els polítics professionals, firmat pels que vénen de l’esquerra, per acceptar participar del pastís. La raó
Logo de la ETA que publica l’enciclopèdia Wiquipèdia, i on es pot observar la paraula Jarrai, precisament, la part que ens va mostrar TV3 i ens va comentar la MV Crec que era divendres passat, al migdia, en el Telenotícies de TV3, quan la inefable corresponsal d’aquest mitjà a Euskal Herria, Montserrat Vila, una mena
Aquí teniu l’entrevista al membre del comitè d’empresa d’Autobusos de Barcelona, i membre de la CGT, Saturnino Mercader, on s’explica amb detall i claredat els motius de la vaga i la dinàmica sindical que s’està duent a terme. No és estrany que l’alcalde Hereu i els responsables de l’empresa pública estiguin preocupats. Plena solidaritat amb
El diari electrònic Nació digital publica els 8 punts amb què se centrarà el programa d’ERC a les eleccions espanyoles. Si són certs, són els que teniu a continuació: Un nou sistema de finançament just i necessari. Una xarxa d’infraestructures moderna, amb l’eix mediterrani com a prioritat i oberta al món. Canvi en les polítiques
Aquest migdia, als acabelis del Telenotícies de TV3, he pogut enganxar un tros del reportatge electoral sobre la campanya de primàries als Estats Units. Parlaven dels candidats demòcrates que tenen més possibilitats, un dels quals és afroamericà, un tal Barak Obama, negre, jove i aparentment molt dinàmic. Han donat un retall de veu d’una seva