L'Aleix a ca la Toca

Aquest migdia, als acabelis del Telenotícies de TV3, he pogut enganxar un tros del reportatge electoral sobre la campanya de primàries als Estats Units. Parlaven dels candidats demòcrates que tenen més possibilitats, un dels quals és afroamericà, un tal Barak Obama, negre, jove i aparentment molt dinàmic. Han donat un retall de veu d’una seva intervenció en la qual ha dit un seguit de coses relatives als canvis necessaris als pobles i als territoris dels EUA, i ha dit que "arreglarien el país, i arreglarien el món". Mare de déu! Si aquest és el bo, ja podem començar a córrer! Que vulgui arreglar allò que ell anomena el país, diríem que entra dintre de la lògica de qui es presenta a unes eleccions estatals. I amb el merder que hi tenen, no m’estranya que en tingui ganes. Ara bé, a la resta que ens deixin, d’una punyetera vegada, tranquils, que es despreocupin activament de nosaltres i, sobretot, dels països anomenats pobres, del Tercer món, o com vulguin anomenar-los. Senyor Obama, exigim respecte i autodeterminació. Vostès espavilin amb el que tenen i amb el munt d’actes de contricció que haurien de fer, facint-los, planifiqui, restitueixi, revisi les inversions, aclareixi les corrupcions, apaivagui el poder de les sectes, del racisme, de la indústria militar i del tràfic de drogues, retorni tots els soldats, assessors, espies, cooperants…, bufa! quina feinada que té. Nosaltres, la resta, ja ens espavilarem, sobretot si ens deixa en pau definitivament. Potser llavors començaríem a pensar que aquest candidat és una mica diferent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!