L'Aleix a ca la Toca

Dakar
Obrint Pas (Benvinguts al paradís)

Al desert de la tristesa
a les dunes dels teus ulls
a les aigües del riu Níger
entre Bamako i Tumbuctú

Al rally de la vergonya
al Llac Rosa de Dakar
a les tanques de Melilla
a les nits de Gibraltar

A les mans entrellaçades
a les nits sense salpar
en el fred de les mirades
en la pluja dins del mar

En la mort sense memòria
en la vida sense existir
als matins de Barcelona
als suburbis de París

No t´oblide, no t´oblide
en la vida i en la mort
no et vull perdre, no em vull perdre
en la tristesa del meu cor

(Continua)

S’ha suspès el Dakar, el ral·li. La cultura dominant, això que hem acabat anomenant cultura occidental, està de dol. Un dels emblemes de la seva existència i propaganda, ha caigut, de moment enguany. Llàstima que l’excusa siga Al Qaida. Llàstima, com es diu al blog TocDeQueda, que el motiu no siga la revolta de la gent de Mauritània, o que el moviment popular bloquegés la sortida a Lisboa. Llàstima!
Però sort que no es fa. Primer, sort perquè als països per on passava no els emprenyaran amb les vacances pagades -i com!- d’una colla de gent que sí que poden anar on volen i com volen, a llocs on els habitants no poden anar on volen i com volen -immigració il·legal, pasteres…?-.
Per sort no es fa, i així la mala consciència del món ric no es podrà "enorgullir" de dur unes quantes tones de menjar i material sanitari, per a un continent que mor de sida, de gana, de set o de qualsevol cosa, mentre nosaltres malbaratem els recursos, els aliments o la pròpia vida.
Per sort no es fa, i així no es posen en perill les vides de les persones que cada dia -no uns dies escollits a l’any- aguanten la duresa d’un món desequilibrat i injust per culpa dels rics, que són d’on es promouen circs com el Dakar.
El capitalisme necessita de l’expansió del seu model, al preu que sigui, i per això compra els responsables polítics a llocs com l’Àfrica, que garanteixin l’inestabilitat política així podrem seguir enduent-nos riqueses o mà d’obra, o ens permetran de fer els nostres negocis en funció del nostre interès. El capitalisme ha de seguir desestructurant les realitats culturals per crear dependència del model que tenim i que imposem com a millor, volent dir únic. El capitalisme ha de seguir enviant espectacles selectes o milionades de turistes convertits en exèrcit exportador de models, costums i dependències.
Per què no el fan a Suïssa, a Alemanya, a Àustria o als Alps italians, aquest ral·li? Segurament, perquè en aquests llocs, a més de la manca d’exotisme, podria resultar molest, perillós i no tindria la imatge impagable de veure passar cotxes, motos i camions, sota arbres on hi ha un munt de negres enfilats, aquest contrast entre modern i primitiu que tan excita els avorrits cervells dels prepotents occidentals.
Per sort, enguany no hi ha ral·li Dakar!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!