DOL PER EN GUINO
Vaig anar a Barcelona, al tanatori de sant Gervasi per dir-li adéu.
En Guino estava dins un bagul de llenya de pi ple de grops, tancat i tapat de flors.
Érem la família i molts d’amics. La gent d’Agramunt m’emocionà.
Es va fer un acte de comiat modèlic. Quan entràvem a la gran sala hi havia un saxofonista que tocava jazz. En Guino era un enamorat de les jam sessions. Parlà Daniel Giralt-Miracle, que llegí un text de Corredor-Matheos (de viatge a Canàries), ple de tendresa. Després Daniel, com un bon coneixedor de l’obra guinovartiana en va fer un retrat i explicà la seva trajectòria d’artista poeta, d’artista total compromès amb les lluites del seu temps. Aquest plagueter va explicar la profunda sintonia, l’amor, d’en Guino per als els poetes i la poesia: des de Ramon LLull a Salvat-Papasseit, de Blai Bonet a García Lorca i vaig dir La Relíquia de Joan Alcover. Tancà l’acte Anna Aguilar una deïdora que recità Salvat-Papasseit i Guillem Viladot.
Em sortir a un jardí amb arbres de fulles daurades se serví un vi de la terra i ens donaren un recordatori d’un gravat d’en Guino amb el seu nom a la part posterior i la data de la seva mort. Dura, molt dura l’absència d’aquestes primeres hores.
A les set i mitja, a la Fundació Godia, València 284, principal (entre Passeig de Gràcia i Pau Claris) vaig fer una conferència sobre Miquel Barceló i la vaig dedicar a en Guino. Recoman l’exposició Barceló a les col·leccions privades de Barcelona que mostra uns quadres, ceràmiques i dibuixos que pel fet de ser privatsd no podrem veure quasi mai. Espectacular trajecte barcelo0nià des de 1980 a 2005.
Va venir molta de gent i em vaig sentir alleujat parlant d’art i de poesia. Em feren xerrar una hora i mitja.
Ahir inauguràrem al meu edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears una exposició magnífica sobre Gabriel Ferrater.
Estic cansat, trist, em bec el cop a poc a poc.
Dues jornades, divendres i dissabte, sobre els escriptors textualistes catalans de 1970 a 1985, titulades Poètiques de ruptura, han fet que nombrosos especialistes parlassin de la meva obra. Estic content de sentir la crítica universitaria estudiant uns textos llunyans que ja no em semblen meus.
A una taula rodona que clausurava les jornades amb Damià Pons com a moderador i Carles Hac Mor, Oriol Pi de Cabanyes, Antoni Munné-Jordà i aquest plagueter vaig recordar en Guino, vaig recitar Desolació de Joan Alcover i vaig dir quatre mots sobre la meva escriptura. Vaig subratllar qu en la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present.
El cos em fa mal d’enyor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quan apareixes a alguna reunió, a algun seminari, respir perquè sent una complicitat llunyana, una complicitat propera. algú amb qui sintonitz sense que calgui especificar amb què i per què. em va agradar i vaig gaudir molt de la teva participació al col.loqui seminari de la UIB "poètiques de ruptura" (el teu discurs sempre té quelcom de "ruptura": salutació inicial, el mateix discurs…). I em vaig emocionar amb la teva magnífica recitació del poema d´Alcover "Desolació" amb motiu de la mort de Guinovart. quina pena que no es recitin més versos de memòoria. si per cada imatge de violència ( i si veiem la imatge és perquè malauradament existeix) en lloc d´això es llegís un poema…
una abraçada, amic Biel, des d´eivissa
helena alvarado(nora albert)