Estic sota l’espasa de Damocles d’un malentès amb un amic.
No el trob per telèfon, ni mòbil, ni fix. Sé que l’amistat és confiança i complicitat. Això ho parlàvem amb Blai Bonet i coincidíem en tots els matisos. La seva mare, Maria Rigo i Rigo de Llombards i de Ca les les Comes, xerrava amb una amiga, em contava en Blai un capvespre devora la camilla de l’apartament de cala Figuera, la madona Margalida de Can Crestai i en lloc de conversar "d’aquell temps", parlaven de l’amistat. Ho trobava d’una alegria emocionant. Les imagín. Dues catedràtiques de la vida de cada dia que esmolaven la garrova amb tots els conceptes subtilíssims que fonamenten l’amistat, amb la descripció de les parets mestres i de les morades d’aquesta casa sempre en obres de l’amistat. Quina petita felicitat hauria estat poder sentir-les!
La mare, una dona que surt de la cursa de braus, de la corrida sadomasoquista de la parella, i transforma l’amor, el seu amor, en tendresa, que entrega al seu fill, així descriu J. K., una amiga antiga, el naixament del llenguatge. Sense tendresa no hi ha llenguatge. La mare és la que sap que el nin ha de viure amb l’amor que el fa parlar. El cos i el psiquisme de la mare són aquest lloc de transició entre la violència de l’erotisme i la tendresa que crea el sentit. No es tracta d’abnegació sinó de donació de si mateixa.
Quin gust d’explicació de l’inexplicable!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si tot fos escriptura no en tindries de malentesos perquè t’expliqués com els angels. Tot és fàcil i seductor. Llàstima que la vida no siguin només paraules tu en series el rei.
Catedràtiques de la vida. Collons Biel vas fort, deixa el malentesos i no paris d’escriure ni de dia ni de nit. Un consell: amorrat a la tecla i prou!