GUINOVART: AMIC I MESTRE
Commocionat, i emocionat, per la mort sobtada, cop en sec, de Josep Guinovart, de Guinovart, d’en Guino, com l’anomenàvem els amics, escric aquests mots tremolosos i amarats de tristesa perquè visqui entre nosaltres. Desembre, mes terrible i cruel, passa aviat! Aquest matí, just abans de saber la mala nova, acabava un article per al Quadern de Cultura d’El País sobre Nadal Batle i, un poc més tard, Andreu Barnils de Vilaweb em feia una entrevista televisiva per recordar en veu i gest els deu anys d’absència de Nadal. Per afegitó, ara acabaré un article per a Bellver del Diario de Mallorca sobre una altra mort d’amic: Blai Bonet. Us agrada el fester de dols? No m’ho crec, encara, que Guinovart, en Guino, aquell homenot de Castelldefels i de Barcelona i d’Agramunt i de Mallorca i del País Català i d’Europa, del Planeta sencer, no es trobi en el seu estudi, segut, perquè li feien molt de mal els genolls i no es volia operar, fent allò que era el seu mester, la seva tecné, el seu aire i la seva vida: pintar. I quan dic pintar cal entendre totes aquelles exploracions per les tècniques i les geografies més diverses que fa l’artista ver: gravats, olis, escultures, dibuixos, graffitis, instal·lacions, escenografies, imatges per a llibres, imatges per a escriptors, cartells, cartells generosos per anunciar les lluites i les felicitats del Món. Feia un mes i mig havia recomanat al PEN català que li demanassin el cartell del Dia de l’Escriptor Empresonat. En Guino, en una setmana, el va tenir llest: un exemple darrer d’una generositat llegendària des de la negra nit del feixisme fins dins aquest procés democràtic, que ell i jo parlàvem sempre seguit que era lent i un poc decebedor després de tantes de lluites i patiments. Li vaig demanar per devers els setanta si volia pintar una edició de Joan Salvat-Papasseit que treia clandestinament per ajudar a les despeses d’unes lluites d’esquerrans catalans independentistes i ens donà l’àlbum més bell que he vist mai d’una obra completa poètica. I pintà també mots de Ramon Llull i de Blai Bonet, de García Lorca i… No tenc gaire espai per poder ni dir tot allò que va fer sobre Mallorca i per a Mallorca, per a Valldemossa i per a Palma. Aquests ajuntaments de Valldemossa i Palma li podrien dedicar un carrer, una plaça o un jardí. Ens va ajudar a veure, a ser, a viure. Moltes de gràcies!
(Text per al DIARIO DE MALLORCA)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!