(…)1-D: crònica d’una gran manifestació La Pluie d’été / Lluvia de verano Decideixi si vol ser lliure En blanc o abstenció (Heribert Barrera) Sobiranisme contra llengua En castellà i també en occità, àrab, urdú, anglès, francès i xinès Crida: jo també escolto música en Català! ERC, en espanyol Francesc Macià La destrucció d’Esquerra Unida del
(…) La política és quelcom que no deixa de sorprendre’m: al País Valencià, guaita la dèria que tenen els del Bloc d’anar acompanyats, als comicis. Els Verds, Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Verda, ara Iniciativa pel País Valencià. Un fet que desorienta, d’allò més, l’electorat. El més sorprenent és, però, que algú que
(…) Crida: jo també escolto música en Català! Després dels més grans dels anys 70, i entre els cantants i grups posteriors, el de Catarroja és, per a mi, el número ú de la cançó al nostre país. El seu darrer treball, i els anteriors “Katà” i “Orgànic”, n’hi donen fe. Com també ho
Clar i català: (…) aquest és possiblement, sinó el millor, un dels millors dietaris que n’he llegit mai. Raons? La primera: no he deixat de subratllar-ne paràgrafs, mots… M’ha suggerit tot de coses d’autors, de llibres, de temes, de paisatges, m’ha regalat mots, aforismes… Curt: m’ha enriquit, m’ha deixat sadollat de saviesa, estil, agudesa. Tot
(…) Una televisió local de Barcelona filma un reportatge consistent en acompanyar els bombers durant el torn de nit. a l’hora prevista arriben al parc de Bombers central, al carrer Provença a tocar de l’Hospital Clínic. els inicis, periodísticament, són poc falaguers –coses vistes, frases tòpiques, normalitat i més normalitat. després de sopar, una trucada
Una casa d’acollida d’infants orfes (…) i la quitxalla vinga jugar al pati, corrent i fent saltirons… Una dona adulta, s’està amb el seu fill. Fa poc que hi han canviat de residència, la muller havia estat, de menuda, una nena d’orfenat, edifici que ha comprat per tal de residir-hi ella, el fill i el
M’ha colpit, molt i molt (…), la notícia sobre el fet que en Jordi Solé Tura pateix la malaltia d’Alzheimer. Sabia, de fa temps, que tenia alguna mena de mal. Recentment vaig parlar-ho amb en Jordi Borja. Com a militant comunista des de les acaballes dels anys 70 i part dels 80, vaig
El dia de Nadal (…) vaig tornar a veure la pel.lícula sobre el coronel de l’exèrcit espanyol. Un film que em va agradar però que destaca pels seus migrats mitjans, un viu retrat d’un país desnerit i poca-pena. D’altra banda, crec que se n’hauria de fer una segona part que començés en els fets de
Jo, amb el menjar (…), m’hi apanyo prou bé. Ara he descobert una cosa ja preparada, que m’agrada molt. I és que no en tinc ganes, de cuinar. Ara, no és com abans. Des que he anat perdent el cap, el que faig és dormir molt i veure la televisió. Tot el dia. Sort del
La mostra aplega nou artistes catalans (l’Antoni Clavé, en Leandre Cristòfol, en Salvador Dalí, l’Ángel Ferrant, en Ramon Marinel.lo, en Lamolla, en Joan Miró, en Jaume Sans i l’Eudald Serra (…) Una colla d’artistes influits per la gran experimentació tridimensional esdevinguda al llarg dels anys 30 del segle passat. Una època de ruptura avantguardista que capgira
La Fiona i en Grant (…) porten més de quaranta anys plegats, com a parella. El marit, de cop i volta, veu, astorat, com ella va perdent facultats. Els seus oblits es fan més sovintejats. “Estic perdent el cap” que reconeix Fiona. De mutu acord, ella n’és la principal impulsora, acorden el seu ingrés
És un dret legal, legítim (…) el que tenen els dos sindicats convocants (CGT i ACTUB). Les motivacions i el moment escollit entren dins la llibertat de decidir del col.lectiu afectat. La meva única objecció és que, en aquests casos, cal, per part de les centrals sindicals un control de l’activitat dels piquets i vetllar
Dijous 15 de desembre de 2005 (…) En Ricardo Pinilla i l’Oriol Plana sopen en un bar de la plaça Molina. Al cor del barri de Sant Gervasi i un dels més benestant de la ciutat comtal. Allà hi coincideixen amb dos amics i la nòvia d’un d’ells. Segons testimonis, en Ricardo se’n riu d’un
Enraonem, en un despatx minúscul i claustrofòbic (…), amb la senyora Maria Glòria Figuerola, gerent de l’Àmbit de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona. El primer contacte de la Rosario amb els serveis socials barcelonins, em conta, és el 1995. Aleshores, tenien acreditat que vivia al carrer. El segon, de contacte, és del
Estic molt indignat per la situació (…) de crisi, implosió, i fractura de l’esquerra valenciana i el seu principal representat. I ho estic per diverses raons. Considero més que necessària, imprescindible, la presència d’un espai d’esquerra d’esquerres als Països Catalans i també a Espanya i altres països. Un àmbit, penso, com més gran