Pere Meroño

(…)

Després dels més grans dels anys 70, i entre els cantants i grups posteriors, el de Catarroja és, per a mi, el número ú de la cançó al nostre país.

El seu darrer treball, i els anteriors “Katà” i “Orgànic”, n’hi donen fe. Com també ho fan tot de cançons al llarg d’una trajectòria prou dilatada i diversa.

1.Tinc una pena. (Enric Casasses). Tinc una pena tan teva que no me la pots robar… Mal d’amors.

2. Fil de vint. (Manuel Rodríguez Castelló). Els àngels del camí han brodat coixins d’estreles perquè la meva nineta hi pose el cap per dormir. Tendra i recollida. Cançó de coixí amb tocs jazzístics.

3. De la China. (Tradicional). Venedor en plena faena. Sona molt aflamencat. En castellà.

4. Dels meus ulls. (Feliu Ventura). Aquesta terra es obra dels meus ulls.

5. Gola ampla. (Tradicional). Si no tens cassa… es culpa d’uns fartons que guanyem massa. D’allò més vindicativa.

6. Pensant maneres. (Enric Casasses). Fem maneres del pensament tenim trinxeres d’amor ardent a la butxaca.

7. Pepe Tono (Tradicional).

8. Tic Tac. (Sònia Carmona). Línia recta m’endinses com la llegenda d’un esguard… És la vida que no et rep o és el rellotge que et tem?

9. Parea. (Manolis Resoulis). Cantada en grec per en Miquel Gil.

10. Eix tort. (Ibn Khafaja, Alzira, 1058). Traduïda de l’àrab per en Josep Piera. Si hagueres governat de mena just recte camí tindríem per fer feina. De la funció pública, de públiques virtuts.

11. Homenatge. (Ovidi Montllor). Com un record d’infantesa sempre recordaré la Teresa ballant el vals.

Un disc rodó, amb una gran i bella i ronca veu, i un magnífic aixopluc musical damunt de lletres amb gruix i trellat.

. Eixos. Miquel Gil. Amb tretze músics i una veu femenina. 11 cançons. 46 minuts. Edita: Temps Record. 2007.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!