Extracció de sang; llarga espera. Veus joves i velles. Un càncer que avança i belluga. Pulmons en situació ben crítica. Inaudita paciència. Al lluny s’acosten sorolls de maquinària. Dia cita – 27.02.2017 Hora cita – 11:15 Ubicació: HOSPITAL CLÍNIC – C/ Villarroel, 170. Soterrani/Planta 0, Porta 9A. Encabat, hom percep com la màquina desaccelera fins
Mientras publica su primera novela en más de una década, el autor israelí explica el por qué tuvo que re-escribir el tóxico Historia de Judas y la complicada relación con su tierra natal El hombre que durante décadas ha sido la voz literaria mejor conocida de Israel proclama su “profundo amor” por “uno de los
@teatrepoliorama. teatrepoliorama.com. Barcelona. Sinopsis: En la petita sala d’estar sonen les tecles d’una màquina d’escriure i les notes d’un violoncel. Son l’André i la Dorine: una singular parella d’ancians que, com tantes altres, han caigut en la desídia provocada per la rutina. Des de l’humor, veurem com el que abans despertava la passió entre ells,
Por Montse Clavé, librera. Entre novela y novela negrocriminal, o negrorealista, que por lo general son con las que más disfruto, de vez en cuando me llevo de la mesa de novedades alguna que, por la sinopsis sé que el librero no leerá fácilmente en primera instancia. Más adelante, una vez leída, podré recomendarla, o
La Fundació Pasqual Margall vol felicitar les festes compartint la meravellosa versió inèdita de “El Cant dels Ocells”, interpretada per Barbara Hendricks i Miguel Poveda, enregistrada durant el concert contra l’Alzheimer del passat setembre (…) Cançó Fundació Pasqual Maragall http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Agafo el tren per anar cap a Arenys de Mar per visitar ma mare, malalta d’Alzheimer en estat força avançat. En seure al vagó, un senyor d’uns 70 anys em demana si el comboi hi va a Llagostera. No, que li dic. Al cap d’uns minuts, se n’adona que no és cap a Llagostera que
A totes o a la majoria de les residències d’avis tenen una secció, departament, o unitat, on hi acullen els que es troben en una situació més difícil des d’un punt de vista mental. J. s’hi està al seu centre del poble costaner. En són 18, les persones. Disset dones i un home -diuen que els homes
“Tinc mal a la panxa. Tinc fred. Em fa mal l’esquena. Estic cansada. Estic molt cansada. Tinc son. Vull la samarreta. Vull que em portis aquí. Va. Va!. Corre. Vull anar al lavabo. Tinc por. Tinc fred. Fred. Fred. Fred. Fred. Fred. Trenta. Trenta-u. Trenta-dos. Quaranta-u, quaranta-tres, noranta, noranta-dos, noranta-cinc. Ai, em fa mal el
Dues, tres setmanes amb l’ai al cor. Visites a “Urgències”. Millora. Recaiguda. Millora. Recaiguda. Certesa que en passa alguna. Divendres tarda. Al metge del centre l’estat de la malalta li genera grans dubtes. S’acorda el trasllat, un cop més, a “Urgències”, ara de l’Hospital de Mataró. Quarts de deu. Trucada inquietant a casa: situació greu;
¿guapa? nunca fuí guapa. por eso, seguramente, me quedé soltera, y tuve suerte con las amigas; tuve muy, pero que muy buenas amigas. eso sí, siempre fuí una persona muy trabajadora. soy maña, de zaragoza, y de muy pequeña me vine a barcelona (…) recuerdo, de joven, cuando allá en tarragona, poníamos las cocacolas a
I crits i lladrucs i sons guturals i mots inconnexos. Josefina, Alfonsa, Pipo, Apolonia, Ana… i altres malaltes d’Alzheimer. Dissabte, 21 de març. 4, 5 i 6 de la tarda. Menjador i sala d’estar de l’Hospital del Dia (…) Instal·lacions modernes i netes. Tot de persones grans. La majoria en cadira de rodes, altres amb
“Guaita, quina casa i quins prats. I les infermeres, molt amables, m’han dit que ho faig molt bé. Sí, ja ho sé, de menuda, quan venia l’inspector, i de tota la classe a Tírvia, només mirava el meu quadern” (…) “Estic molt contenta. He dibuixat, ens han fet fer un dictat. Les altres dones d’aquí
Homes capcots, fumant, o bevent birra o cafè tothora. Solitaris i neguitosos. De mirada fixa o fugitiva. A voltes forassenyada. Baixant cap a Santa Coloma, a campar-la. O poblant els bancs i racons de Torribera. Són els bojos de l’antic manicomi d’aquí, ara en règim semi-obert (…) Segon dia de la meva mare al Centre
Primera hora del matí, el fill de la Joana la recull a Badalona i agafen el bus fins a Santa Coloma de Gramenet. El número 504, de bus. Veritable travessa de baix a dalt. Fins a prop dels dominis, Can Franquesa i Les Oliveres, d’en Lluís Hernàndez, alcalde etern, capellà i comunista (…) 10 del
Suele sentarse junto al radiador, que no consigue ahuyentar el frío que dice tener clavado en la médula de los huesos. Antes era charlatana, dicharachera. Ahora sus labios apenas formulan unas pocas palabras y sus ojos rezuman soledad, aun viviendo junto a una treintena de ancianos como ella (…) Y es que cuando se llevan