Amb estratègia comunicativa de manual, el Festival de Sant Sebastià va avançant amb comptagotes un seguit d’informacions (ara, un avanç de la secció Zabaltegi; ara, alguns títols a concurs; ara, el president del jurat; ara, pel·lícules fora de competició…). Això està bé, tot i que potser n’abusen massa, arribant a la dispersió d’informació excessivament parcial,
Fanny Ardant i les Brigades Roges, l’escriptors Jacques Robert i "Terror a Tarragona", Mira Perlov i Imma Merino, Venècia 2007 i els 75 anys d’història de la Mostra, Dustin Hoffman i els seus 70 anys, nova temporada d’exposicions i Charles Chaplin, els personatges de còmic i el cinema, pel·lícules d’avui i imatges d’ahir: ve’t aquí
JIA Zhangke viatja a la zona anomenada de les Tres Gorges, on s’està construint la presa més gran del món amb uns impactes mediambientals i humans d’unes dimensions que sobrepassen les nostres limitades capacitats de mesura europea, explica Eulàlia Iglesias, tot parlant de Natura morta, a l’article sobre el director, JIA Zhangke, que publica Benzina
Ja ha començat el Festival dels Films del Món, de la capital del Québec, Mont-real. En aquest article, publico la llista de pel·lícules de les seccions Competició mundial, Fora de competició, Opera prima i Curtmetratges en competició mundial. Hi trobareu, adaptada i traduïda, la informació sobre els títols de la secció competitiva, amb els enllaços als
Quatre minuts / Vier minuten / Cuatro minutos / 4 minutes / Quattro minuti, de l’alemany Chris Kraus, s’ha estrenat a Catalunya, les Illes i el País Valencià en ple estiu (a la Catalunya Nord no en disposaran fins el 16 de gener de l’any que ve) i, pel que diuen, s’ha convertit en un petit èxit.
A mesura que s’estrenen pel·lícules que interessen i que la bona gent de la crítica torna de fer vacances, creix l’interés de les crítiques. Mentrestant, segueix portant cua -i encara n’hi ha per molt de temps-, el lamentable espectacle del rodatge de Woody Allen per casa nostra. Avui, però, també són notícia Pere Portabella, la secció oficial
Un article del crític Gian Filippo Belardo, publicat a l’ Osservatore Romano, diari del Vaticà, ha criticat fortament la pel·lícula 4 mesos, 3 setmanes i dos dies, del romanès Cristian Mungiu, guanyadora de la Palma d’Or de Canes. La titlla de sòrdida i verbosa, d’estar feta per exhibir a la gran pantalla, al cap de
Pep Prieto (Diari de Girona, 17 d’agost de 2007) no dubta a qualificar d’esplèndida L’ ultimàtum de Bourne. Comença comentant una de les seqüències finals de la pel·lícula: el protagonista -diu- apunta amb una pistola l´home que el va convertir en el que era -un assassí professional- per aclarir (..) si va tenir la llibertat d´escollir, és a
Eufòria relata una història física i atàvica, composta de sang i de tragèdia, que en alguns moments es pot aproximar a Andrei Tarkovski però que flueix gairebé sempre amb un alè que li és propi, aspre i sensual al mateix temps, diu Quim Casas al seu breu comentari publicat el 3 d’agost de 2007 a l’
Avui és el dia. A partir d’avui, les Illes, el País Valencià, Catalunya i Andorra disposem de Sanxia haoren / Natura morta / Still Life / Naturaleza muerta , Lleó d’Or de la Mostra de Venècia de l’any passat; un dels títols estrella de la darrera edició del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona, i la primera
Cinema i Video a Felanitx, Manuela Vellés, llei espanyola de cinema, Audí i Ibsen, Frank Miller i Eva Mendes, xifres i xifres, Brad Pitt, The Big Sleep, i Woody Allen que va enllestin feines: així s’ha escrit avui la quotidianitat del cinema en la nostra llengua. L’enllaç amb aquests articles i les referències corresponents, anant
El dia que aquest bloc, Club7 Cinema, ha travessat la xifra de les 50.000 visites (d’ençà juliol de l’any passat), la presència del cinema als nostres mitjans és notable: Ventura Pons i la seva nova pel·lícula; un altre nyap cinematogràfic i escandalós de TV3; les gires promocionals de dues estrenes que arriben divendres; Pedro Almodóvar,
Previsible, tramposa i molt més superficial del que pretén, l’última pel·lícula de Giordana és un bon exemple del que no ha de ser el cinema polític o social, conclou Eulàlia Iglesias, a la seva crítica de Quando sei nato non puoi più nasconderti, publicada a Benzina (núm. 18, agost de 2007). L’article, Iglesias el comença situant-nos
La malastrugança que envolta el rodatge de l’última pel·lícula de Bryan Singer, amb Tom Cruise, l’estan aprofitant bé els equips de publicitat del producte, que aconsegueixen que se’n parli força, fins i tot des d’abans que en comencés físicament la filmació. Avui, doncs, toca Valquíria. I també: la nova de Júlio Medem, un curt sobre