Club 7 Cinema

Quatre minuts / Vier minuten / Cuatro minutos / 4 minutes / Quattro minuti, de l’alemany Chris Kraus, s’ha estrenat a Catalunya, les Illes i el País Valencià en ple estiu (a la Catalunya Nord no en disposaran fins el 16 de gener de l’any que ve) i, pel que diuen, s’ha convertit en un petit èxit. És a dir, conjuntament amb 2 Days in Paris, de Julie Delpy, sembla que han estat els títols que ha volgut veure el que queda del públic de cinema adult, durant les generalitzades vacances de tutti quanti. D’aquesta mena de "pel·lícules de l’estiu", cada any n’hi ha i, com un oasi petitoi enmig del desert, solen beneficiar-se de les ganes del personal de "veure alguna cosa". Ara bé, indiscutiblement, ha estat el boca-orella el que ha funcionat, ja que la crítica, com aquell que diu ni n’ha parlat. Sort n’hem tingut de Nando Salvà, que, al número 42 de l’ Èxit d’ El Periódico s’ha convertit en la (positiva) excepció que confirma la regla. 

Anant a "Vull llegir la resta de l’article", el resum de la crítica de Nando Salvà.

Foto: Monica Bleibtreu i Hannah Herzsprung, a Quatre minuts.

Per Nando Salvà ( Èxit, suplement setmanal d’ El Periódico), l’argument del film és bastant típic: una mestra obsessionada, una alumna entossudida a anar pel mal camí i una competició de caire metafòric es combinen en una narrativa que té l’objectiu de recordar-nos el poder de l’art per redimir l’ànima. Ara bé, considera que Kraus, el director, agafa aquests dos prersonatges estereotipats -(..) la mestra, model de rectitud prussiana, i l’alumna (..) nihilista– i els dota de carn i d’ossos i d’un passat i de molt de dolor. Reconeix que, a la pel·lícula no hi ha un sentit d’evolució ostensible en la psicològica de les protagonistes; però troba que la gràcia rau a comprovar com aquestes encaren els dimonis del passat i com lluiten amb elsl mateixos i entre si. Comenta un xic aquests personatges -i la mena de país i generació diferents que cadascuna d’elles evoca- i remarca que a mesura que el respecte mutu creix entre els dos personatges, aquestes dues ànimes carbonitzades es cauteritzen mútuament les ferides (..) i que el que havia començat com la clàssica confrontació de (..) voluntats es converteix en l’absorbent conte d’un amor gens ortodox.

La lectura íntegra de la crítica Nando Salvà, a la pàgina 11 del número 42 d’ Èxit, suplement  d’ El Periódico, corresponent a la setmana del 19 al 25 de juliol de 2007 [Article sense enllaç]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!