Club 7 Cinema

Eufòria relata una història física i atàvica, composta de sang i de tragèdia, que en alguns moments es pot aproximar a Andrei Tarkovski però que flueix gairebé sempre amb un alè que li és propi, aspre i sensual al mateix temps, diu Quim Casas al seu breu comentari publicat el 3 d’agost de 2007 a l’ Estiu d’ El Periódico.  

A la crònica del Festival de Venècia que trobem al número 565 de Serra d’Or (gener de 2007), Arnau Olivar escriu: Ejforija (Eufòria), primer film del realitzador siberià Ivan Vyrypaov, és uns història d’ "amour fou" que esclata, quasi brutalment, entre un home i una dona joves i primitius, que no tenen ni idea del que és el control dels sentiments.

Tot i que la pel·lícula s’ha estrenat (a Catalunya) en ple estiu i ha passat tan discretament per les nostres pantalles, que la majoria dels professionals de la crítica ni n’han parlat, els textos de Casas i Olivar criden l’atenció i, per tant, entrem en matèria, anant a "Vull llegir la resta de l’article".

Foto: Eufòria / Ejforija

Arnau Olivar (Serra d’Or) remarca que l’amor boig d’aquests personatges singulars es desenvolupa en la immensa estepa siberiana i  que la càmera no para de recórrer aquest paisatge en totes direccions, com si no hi hagués normes ni límits; excessivament -diu-, però amb una energia juvenil irrefrenable -fa notar-. Considera que l’amor s’hi expressa apassionadament, sense fre, però amb unes imatges que troba tan ingènues com candorosos i inexperts són els amants. La pel·lícula, la qualifica de curiosa i exultant. I acaba la crònica  fent ús d’un respectuós i elegant sentit de l’humor: bo i comentant que el riu Don, testimoni majestuós i silenciós, fa el paper del riu Estígia de la mitologia grega: al final, les seves aigües van engolint els cossos dels amants (..) abraçats, mirant-se i estimant-se (..) I és que -afegeix-, també a Sibèria, un amor boig és una quimera; i totes les quimeres acaben tràgicament, menys ‘La quimera de l’or’, de Charles Chaplin – i si aquesta acaba bé és perquè és un film de ficció dels més gran pallasso de la història del cinema.

L`’escrit sencer d’ Arnau Olivar, sobre Eufòria, el podem llegir a la crònica del Festival de Venècia 2006, publicada a´l número 565 de la revista Serra d’Or (gener de 2007).

Quim Casas (l’ Estiu d’ El Periódico) considera que Eufòria és una de les poques  sorpreses dignes de menció que ens ha donat darrerament el cinema rus. La descriu com una pel·lícula fotogènica i lliscant, que expressa un determinat tipus d’emocions abans amb el moviment de la càmera i els enquadraments (..) que amb la paraula o el gest dels actors.

Podem llegir el breu comentari crític que li ha pogut dedicar Quim Casas, a l’ Estiu d’ El Periódico, clicant aquí: Poesia i tragèdia a Sibèria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!