Me’n vaig a dormir. El dia ha estat novament trist i dur. He matinat per fer, abans d’anar a la feina, el recull d’articles publicats avui. A mig matí, rebo un SMS i penso: qui es deu haver mort? Recoi, quan agafo el mòbil i em trobo el missatge de l’amic Joan Moret, fent-me saber la
Giorgio Napolitano, president de la República Italiana: El nostre país perd un dels més grans protagonistes del cinema i de la recerca expressiva del segle XX, que en la seva llarga i prolífica vivència artística ha donat vida a creacions que figuren entre les més significatives en el terreny internacional (..) Mitjançant un llenguatge molt innovador
En el curtmetratge 3 minuts, que Theo Angelopoulos ha dirigit per al film col·lectiu Cadascú el seu cinema / Chacun son cinéma (produït pel Festival de Canes amb motiu del 60è aniversari del certamen), s’estableix un vincle visual entre el cinema de Michelangelo Antonioni, i el d’Angelopoulos, amb Jeanne Moreau (protagonista, amb Marcello Mastroianni, tant de La notte, d’Antonioni,
Aquest divendres, els cinemes Verdi, de Barcelona, reposen a la cartellera Saraband, en homenatge a Ingmar Bergman. Durant uns quants dies, encabida dins de la programació que tenien preestablerta, ens oferiran l’oportunitat de retrobar-nos amb Marianne (Liv Ullmann) i Johan (Erland Josephson) -protagonistess de Secrets d’un matrimoni (1973)-. Ella, passades tres dècades, té el delit
El Col·lectiu de Crítics de Girona ha emès el següent comunicat: En una de les jornades més negres que es recorda de la història del cinema i de tots els amants del setè art, el cineasta italià Michelangelo Antonioni ha mort aquesta nit, als 94 anys, poques hores després que ho fes el suec Ingmar
…Cronaca di un amore (1950),… Il grido (1957), …L’avventura (1960), La notte (1960), L’eclisse (1962),… Il deserto rosso (1964), … Blow-Up (1966), … Zabriskie Point (1970), … Professione: reporter (1975), Il mistero di Oberwald (1980), Identificazione di una donna (1982), Al di là delle nuvole (1995)… Ha mort Michelangelo Antonioni. Ahir, dia 30, el mateix
Gran desplegament als mitjans, al voltant de la mort d’Ingmar Bergman. Començant per Àlex Gorina, que anit li ha dedicat el programa, i seguint pels diaris: articles de Marc Recha, Isaki Lacuesta, de la plana major de la crítica, d’escriptores i crítics teatrals, notícies que informen àmpliament de la vida i mort del cineasta. … L’enllaç amb
Absolutament marcada per les morts d’ Ingmar Bergman i de l’actor francès Michel Serrault, la jornada cinematogràfica d’avui tenia d’antuvi la presència mediàtica següent: una crítica de Lucky You, la presentació del documental sobre Javier Krahe, el debut de Roser Aguilar a Locarno, l’estrena a Madrid d’ El coronel Macià, el millor rendiment dels cinemes gironins,
Aquesta tarda he volgut mirar una pel·lícula d’Ingmar Bergman. Un cop he fet els primers dos articles del bloc, he dinat, he descansat un xic i he triat un títol d’entre els que tinc a la videoteca. Silenci. He escollit Silenci. Ingrid Thulin i Gunnel Lindblom; però sobretot una manera de filmar (i de filmar-les), un
Woody Allen, que va fer la seva pròpia lectura del cinema de Bergman en una fase de la seva filmografia, i que, fa anys va manifestar que el considerava com a probablement el millor artista cinematogràfic (..) des de la invenció de la càmera, ha emès un comunicat en què expressa la tristesa que sent per la mort
Quan he acabat de penjar el post anterior, he rebut aquest gran escrit de Ramon Girona, amb el qual el Col·lectiu de Crítics de Girona comunica la mort i ret un primer homenatge al CINEASTA SUEC MÉS IMPORTANT DE TOTS ELS TEMPS I UN DELS DIRECTORS FONAMENTALS PER A LA HISTÒRIA DEL CINEMA: Foto: El setè
Ha mort Ingmar Bergman. Mestre, fins ara! I moltes gràcies pel que ens has deixat, la teva obra que mai, mai, no ens l’acabarem! … Foto: El setè segell, de mestre Ingmar Bergman … Ha mort Ingmar Bergman. La seva filla Eva Bergman n’ha fet públic el traspàs, a les illes Faro, sense detallar-ne la data
Gràcies a un comentari rebut al post Sardanes i bandes sonores, m’he assabentat que la Cobla Contemporània ofereix un espectacle anomenat "Films", que -segons expliquen al seu web- és fruit de la inspiració de sis autors que han recreat un ambient intrèpid, màgic, arriscat, nostàlgic i aventurer del món del cinema. Sis joves autors que han
L’estrena de Mitja lluna / Niwemang / Half Moon / Media Luna, de Bahman Ghobadi, "Kontxa" d’Or a la darrera edició del Festival de Sant Sebastià, no l’hauríem de deixar passar de llarg, ni que sigui per la trajectòria (tan discreta com vulgueu, però digne d’esment) d’aquest cineasta kurd. Del cinema de Ghobadi, ja en
Som al fons de la temporada baixa del cinema, pel que fa a presència mediàtica. Bon reflex d’això és que, avui, gairebé no s’ha publicat res, en cap mitjà. Tan sols, El Periodico ha omplert espai de paper i del web, exprement el suc de Hairspray, el remake del film de John Waters (que no s’estrenarà fins el