Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

30 de juliol de 2007
1 comentari

Més reaccions davant la mort d’Ingmar Bergman

Woody Allen, que va fer la seva pròpia lectura del cinema de Bergman en una fase de la seva filmografia, i que, fa anys va manifestar que el considerava com a probablement el millor artista cinematogràfic (..) des de la invenció de la càmera,  ha emès un comunicat en què expressa la tristesa que sent per la mort de qui tenia per amic i de debò el millor director que mai hagi vist. I explica que Bergman li havia dit que temia morir un dia molt assolellat. Només puc esperar – ha afegit- que estigués ennuvolat i que hagi tingut la situació metereològica que volia.

Max Von Sydow, un dels principals actors d’Ingmar Bergman, ha declarat a l’Agència France Press: Per tot el que m’ha donat en el camp professional i per l’immens privilegi d’haver-ne estat amic, sempre tindré per a Ingmar Bergman una gratitud infinita (..). Per com em poso a estudiar cada nou personatge que he d’interpretar, per com l’analitzo, per al meu desenvolupament com a actor, per a la meva ètica professional, ningú no ha comptat tant per a mi, com Ingmar Bergman.

El president de la Biennal de Venècia, Davide Croff, i el director de la 64a Mostra Internacional de Cinema han expressat el condol pel traspàs d’Ingmar Bergman, recordant que el 1971 va rebre el Lleó d’Or a la Carrera i que, al Lido, va presentar el 1948 un dels seus primers films, Musik i morker / Noche eterna / Musica nel buio,  i posteriorment ha participat en nombroses edicions del Festival amb algunes de les seves obres mestres. Bergman -diuen- ha cartografiat a les seves pel·lícules les angoixes i les crisis de l’home (europeu) contemporani. El seu cinema laic però d’una gran espiritualitat no pretèn, tanmateix, donar respostes. Així que continuem retrobant-nos amb ell com en un mirall.

Per seguir, cal anar a “Vull llegir la resta de l’article

Foto: Max Von Sydow en primer terme, a El setè segell, de mestre Bergman

A Suècia, on la ràdio i televisió públiques han canviat la programació per emetre programes dedicats a Ingmar Bergman, el primer ministre, la directora de la Filmoteca i el director del Dramaten han fet sentides declaracions públiques de condol i reconeixement. Les banderes onegen a mig pal davant la Casa del Cinema d’Estocolm.

Nicolas Sarkozy, el president de República Francesa, tot i que segurament no deu haver vist mai una pel·lícula d’ Ingmar Bergman, ha estat a l’alçada de les circumstàncies (cosa de tenir un entorn que sap el que es fa) i, mitjançant un comunicat ha dit coses com aquestes: “El cinema com a somni, el cinema com a música” havia escrit Bergman. El somni s’ha acabat, la música ha callat aquesta nit a l’illa de faro on Ingmar Bergman s’ha apagat (..) Ell es va imposar com dels genis del cinema del nostre temps. La seva educació rigorosa va inspirar-li els temes majors de la seva obra austera i aspra: la metafísica, la introspecció i l’anàlisi del comportament de la parella (..) I acaba aixecant la bandera: França -diu-, terra de l’excepció cultural que plaïa a Ingmar Bergman, honora aquí la seva memòria.

Igualment, les màximes autoritats cinematogràfiques franceses han expressat el seu condol. Veronique Cayla, directora general del Centre National de la Cinematographie: Bergman deixa una obra ferma, exigent i sense concessions: barrejant la gravetat de la seva recerca metafísica amb la profunditat de la seva mirada als éssers humans, reïx a desvelar-nos el secret de la condició humana, arribant així a l’universal. Christine Albanel, ministra de Cultura i Comunicació: Llega al públic de tot el món una obra cridada a travessar el temps, per la perfecció plàstica, l’alta exigència artística i la inteligència de la seva mirada sobre la societat i la condició humana. També ha emès un comunicat el primer ministre, François Fillon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!