Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Ha mort Ingmar Bergman.
Mestre, fins ara! I moltes gràcies pel que ens has deixat, la teva obra que mai, mai, no ens l’acabarem!
…
Foto: El setè segell, de mestre Ingmar Bergman
…
Ha mort Ingmar Bergman.
La seva filla Eva Bergman n’ha fet públic el traspàs, a les illes Faro, sense detallar-ne la data en què ha mort ni les causes ni circumstàncies, per bé que la premsa sueca especula que el fet es pot haver produït aquesta matinada.
Nascut el 14 de juliol de 1918, a Uppsala (Suècia), feia ben poc que havia arribat als 89 anys d’edat. Tot i que se sabia que no anava gens bé de salut, l’impacte de la seva mort està causant un impacte enorme, a mesura que la notícia s’està escampant.
A casa nostra, els mitjans digitals se n’estan fent un gran ressó:
S’ha mort el cineasta suec Ingmar Bergman (Vilaweb)
Mor als 89 anys el director de cinema suec Ingmar Bergman (Avui. Cat)
El cineasta suec Ingmar Bergman mor als 89 anys (El Periodico.Cat)
A nivell internacional, un dels primers a manifestar-se ha estat el president del Festival de Canes, Gilles Jacob (que fa deu anys, en motiu del cinquantè aniversari del Festival, va honorar Bergman amb un guardó ben especial, singular: la Palma de les Palmes). Jacob ha declarat a l’agència France Press que amb la desaparició d’ Ingmar Bergman, el cinema modern perd un dels darrers pioners, un pioner extraordinari (..) Ningú, llevat d’Antonioni, no ha sondejat el misteri femení d’una manera tan pregona, tan magnífica (..). Quan fa deu anys, el Festival de Canes -on tantes vegades hi ha estat – va lliurar a l’autor de “Persona” la Palma de les Palmes, ho féu al cineasta de l’ànima humana, però també de la vida i d’aquesta llum nòrdica que mai no minva.
Hi haurà dies per parlar-ne, de Bergman. Demà, de ben segur que els diaris n’aniran plens. Les revistes ho treballarn. Les emissions radifòniques especialitzades li dedicaran, n’estic cert, l’estona que la notícia es mereix. Ara, però, vull deixar-ho aquí i anar-me’n a veure una de les pel·lícules de Bergman que tinc a la videoteca.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això és el que més m’ha fascinat de les seves pel.lícules, la seva mestria en ensenyar-nos l’ànima humana sense cap mena d’enganys, sobretot la femenina, fins aleshores mai no mostrada així al cinema.
M’agraden molt "Maduixes salvatges", "Els combregants", "Secrets d’un matrimoni", "Somriures d’una nit d’estiú" i "El setè segell".
Un mestre del cinema dels que ja no en queden, llevat d’en Woody Allen, és clar.
Descansi en pau.
Adéu, mestre.