Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: Mitja lluna / Niwemang / Half Moon / Media Luna
L’estrena de Mitja lluna / Niwemang / Half Moon / Media Luna, de Bahman Ghobadi, "Kontxa" d’Or a la darrera edició del Festival de Sant Sebastià, no l’hauríem de deixar passar de llarg, ni que sigui per la trajectòria (tan discreta com vulgueu, però digne d’esment) d’aquest cineasta kurd. Del cinema de Ghobadi, ja en vaig parlar a l’article Les tortugues també volen (10.04.2005). Ara, per acompanyar l’arribada a les nostres pantalles de Mitja lluna, que encara no he pogut veure, recullo els primers escrits que ja se n’han publicat i, posteriorment, ho aniré actualitzant amb les crítiques que apareguin.
Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"
Foto: Mitja lluna, de Bahman Ghobadi
Imma Merino, a la seva crònica des de Sant Sebastià (diari El Punt, 29.09.2006), començava per situar-nos argumentalment: és -deia- la història d’un vell músic kurd que, després d’intentar-ho molt de temps, ha aconseguit el permís per fer un concert al Kurdistan iraquià. Amb aquest objectiu i amb un autocar conduït per un altre amic seu, l’home va recollint els seus músics escampats pel Kurdistan iranià i va a buscar una cantant que viu en un refugi de muntanya amb altres cantants exiliades. Com que a l’Iran les dones no poden cantar en públic davant els homes, la noia viatjarà amagada dins l’autobús. Durant el trajecte, trobaran tota mena d’obstacles fins a arribar a un desenllaç dramàtic amb el qual es compleix una premonició fatal. Per Merino, aquesta obra (modesta i senzilla) és una nova faula de Ghobadi sobre el seu poble, tan dissortat, però sempre amb el desig de sobreviure en l’adversitat i fins de mantenir la seva cultura (..). Bo i reconeixent que té moments de certa poesia i que l’autor sempre ha estat un cineasta atent a l’expressió dels rostres i la bellesa dels paisatges, encara que siguin àrids, considera que Mitja lluna té un punt de pesantor i que Ghobadi hi sembla menys inspirat que en altres treballs. Podem llegir la crònica sencera als dos darrers paràgrafs d’aquest article: Mitja lluna (Sant Sebastià) · Merino · El Punt
Quim Casas, a Estiu (suplement d’ El Periodico, de 27.05.2007), comença exposant el caràcter jo en diria més assequible del cinema de Bahman Ghobadi: Lluny de l’experimentació entre la realitat i la ficció, signe d’identitat d’Abbas Kiorastami i de molts cineastes d’aquell país (..) el cinema de Ghobadi resulta molt més popular, que no vol pas dir populista, i més fàcil de pair per a les platees europees. Centrant-se en la pel·lícula, considera que Mitja lluna parla de la realitat kurda, però no es tracta d’un film marcadament polític. És un relat mesurat i parsimoniós, més centrat en els avatars individuals, amb tocs fantasiosos, que en la castigada col.lectivitat kurda.
Justament, el millor valor de Ghobadi (a totes les seves pel·lícules) és que parla d’éssers humans, d’individus la vida dels quals ve marcada, condicionada per les circumstàncies polítiques, militars, socials, culturals… en què s’ha trobat i es troba el poble kurd. És allò de la història col·lectiva vista des de la individual, perquè en aquesta es reflecteix l’altra, sense caure en el film pamfletari o d’estricte interés polític; sinó a l’inrevés, oferint una pel·lícula de notable valor humà.
La crítica sencera de Quim Casas (per cert, amb una molt bonica referència al caire poètic del film) podem llegir-la clicant aquí: Mitja lluna · Casas · Estiu d’El Periodico
Nando Salvà, també a Estiu (suplement d’ El Periodico, de 27.05.2007), entrevista Bahman Ghobadi, que diu coses com aquesta: si tu vas al Kurdistan, notaràs que la poesia és present a la vida diària de la gent. Sempre somriuen, malgrat la duresa de les seves vides, sempre busquen el costat bonic de les coses. Podem llegir l’entrevista, clicant aquí: Entrevista Salvà – Ghobadi · Estiu d’ El Periodico.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!