Acaba d’entrar en servei el web promocional de la idea impulsada pel col·lectiu Sísifo, de Pineda de Mar, i encapçalada pel tossut Albert Lladó. Hi expliquen quatre coses, fan llista d’objectius, enumeren bones intencions i aventuren el que, segons ells, serà una proposta innovadora i potent, referent per al país, i projecte de promoció per
La Cooperativa XOU, una empresa que es va gestar l’any 1992 a Pineda de Mar i que ha estat en actiu fins a 2006, ha fet donació d’una part del seu arxiu documental i fotogràfic a l’Arxiu Històric de l’ajuntament, en el qual es recull informació i imatges de l’activitat cultural, social i juvenil del
Poca broma. Ni Xavier Amor en els seus somnis més optimistes pensava que en la seva primera candidatura com a alcalde de Pineda de Mar obtindria la majoria absoluta i descavalcaria tan abruptament Joan Morell de la poltrona municipal. CiU ha passat de 9 a 5 regidors i el PSC ha transformat els seus 7
Un grup de joves que han cregut que la creació, el pensament, la poesia i les ganes de dir coses en veu alta són també al seu abast ocupen un racó del ciberespai amb la revista Sísifo (hi ha versió en paper i versió digital). A més de satisfer inquietuds personals i de compartir dubtes
Participar en l’organització d’un acte a priori tan ensopit com un debat electoral entre cinc candidats i amb els temps absolutament pautats per evitar sospites de predileccions polítiques, dóna l’oportunitat, a més de sentir de ben aprop les mateixes coses que sentim una vegada i una altra a la tele, de conèixer el circ de
Els debats dels candidats a l’alcaldia de Barcelona són la cosa més ensopida que s’ha vist mai en campanya electoral. El to és molt baix i l’interncanvi de missatges és tan anodí que més aviat sembla que facin campanya per cobrir l’expedient, sense convenciment, per obligació democràtica. Però aquest vespre els candidats de les joventuts
La gent de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, probablement el fenòmen associatiu més interessant generat a Pineda de Mar durant els darrers quinze anys, dona un cop més un bon exemple de com s’ha d’intervenir en la vida política d’un municipi des de l’acció cívica. Durant el cap de setmana
Som en plena voràgine de propostes electoralistes. A veure qui la diu més grossa. Alberto Fernández Díaz acaba de prometre una subvenció de 12.000 euros a fons perdut a tots aquells joves menors de 35 anys (ja veieu que avui dia encara ets jove quan el cabell ja escasseja o blanqueja) que comprin una primera
Surto de l’Ateneu i ensopego (us juro que no l’havia vist, en mig de la gentada) amb una d’aquestes casetes de propaganda electoral, al mig de la Rambla, destinada a cantar (és un dir) les excel·lències d’això que en diuen "Ciutadans, partido de la ciudadanía". Un noi i una noia guapíssims s’estan a peu dret,
A l’Ateneu avui s’ha parlat de cultura, i això no passa sempre. En una sessió d’autèntic luxe, han compartit taula Joan Manuel Tresserras, conseller de cultura i mitjans de comunicació, Xavier Bru de Sala, Enric Juliana i Ferran Sáez. Han posat sota la llum dels focus polítiques culturals, canvis de paradigma, transformacions en l’aprenentatge i l’adquisició
És el que tenen les campanyes electorals als pobles: surts pel matí a comprar el pa i et trobes un míting a la plaça del costat. El poble és Pineda, és clar. La plaça és la del Mar, i el míting és de CiU, amb el seu cap de llista, Joan Morell, al davant. Em sorprèn el
Digueu-me en quina entitat o equipament cultural d’aquest país passa en un mateix dia que es rep la visita del conseller de la vicepresidència, Josep Lluís Carod Rovira per participar en un acte que hi té lloc, organitzat pel PEN Club Català; que s’hi realitza un debat electoral (el primer de la campanya) cara a
Que no hi ha lloc millor a Barcelona per fer tertulia que l’Ateneu Barcelonès és una evidència, i els dos candidats que ocupen la pole position de la cursa electoral, Hereu i Trias, han fet bona la tradició. El cara a cara que aquest vespre ha organitzat El Periódico a la docta casa ha tingut un
Passen vergonya i miren cap a una altra banda. La jutge ha desmuntat i ha posat en evidència la història que va portar Carles Vairet (a la foto) a denunciar quatre xilens per viure suposadament de forma ilegal en un pis de la seva propietat, al carrer Urgell de Barcelona. Si la Justicia (fixeu-vos en
L’estranya i accidentada història de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat ha obert recentment un capítol que, potser, és un un pèl més esperançador que els seus precedents. Tot i que en la seva reubicació des del Departament de Presidència fins al d’Acció Social i Ciutadania ha perdut centralitat i s’ha deixat pel