Poca broma. Ni Xavier Amor en els seus somnis més optimistes pensava que en la seva primera candidatura com a alcalde de Pineda de Mar obtindria la majoria absoluta i descavalcaria tan abruptament Joan Morell de la poltrona municipal. CiU ha passat de 9 a 5 regidors i el PSC ha transformat els seus 7 regidors en 11, com per art d’encanteri. Descomunal. En una anàlisi d’urgència se m’acuden quatre o cinc coses a dir, i ara mateix us les explico, però abans deixeu-me recomanar a Joan Morell que a partir d’ara, i durant unes quantes setmanes, es tapi de cap a peus si vol sortir al carrer i que es camufli per fer el trajecte de Pineda al Parlament, i del Parlament a Pineda. Deu ser difícil d’explicar com és possible malbaratar d’una forma tan espectacular el crèdit rebut en l’anterior contesa electoral.
Primer, posem les coses al seu lloc: amb aquest resultat, el PSC recupera votants que ja eren seus en altres convocatòries electorals (autonòmiques i estatals) i que s’havien perdut a les municipals en bona mesura a causa de la pèssima gestió que Josep Lluís Fillat ha fet dels seus darrers anys en la política local. Ja he dit en nombroses ocasions i a molts llocs que el relleu de Fillat a canvi d’Amor s’havia d’haver produït fa quatre anys, i ara els resultats venen a donar-me la raó (ja em perdonareu l’immodèstia); si Amor hagués sigut el candidat el 2003, probablement l’alcalde durant aquests darrers anys no hauria estat el convergent Morell. Fillat, per tant, no ha sabut marxar quan tocava, i ha condemnat la governabilitat dels darrers quatre anys a una difícil i improductiva convivència amb els seus oponents més clars, els naciolistes de CiU. El que va ser tants anys alcalde socialista de Pineda no va saber veure quan havia finalitzat el seu cicle natural al capdavant de la secció local, i es va agafar al càrrec amb poca generositat. Potser el fet que les seves aspiracions en la política a nivell nacional no acabessin de rutllar mai el van dur a agafar-se de peus i mans a l’única cosa que tenia segura. Malament, molt malament.
En tot cas, afortunadament per als sociates, la llarga retirada de Fillat no ha hipotecat el futur polític d’Amor, que ha aprofitat aquests anys per bregar-se i guarnir la seva empenta amb experiència i capacitat institucional. Enhorabona, Xavi.
La segona cosa que voldria dir en veu alta és que, finalment, la gestió trista i buida de continguts de Morell ha estat percebuda en la seva justa mesura pels pinedencs. Morell ha estat un alcalde que no ha pres decisions, que ha dit que sí a tothom encara que li proposesin coses absolutament contradictòries, que no ha sabut gestionar ni negociar cap dels greus conflictes amb què s’ha enfrontat i que ha pecat de pusil·lànime. L’alcalde Morell no serà recordat per cap projecte remarcable a Pineda. Tots els que ha executat eren heretats, i no ha estat capaç d’aixecar cap proposta potent ni innnovadora. Gestió gris, trista i sense petja, que ha viscut del miratge d’un èxit electoral aconseguit només gràcies a la pèrdua de gas de Fillat.
I posats a repartir llenya, repartim-la també a ERC. Només ha aconseguit repetir el trist i solitari regidor(a) que ja tenia. Malament rai. Va participar durant tres anys en un govern municipal en el que no tenia força ni capacitat per condicionar cap decisió i no va ser capaç de treure’n cap mena de rendiment visible. Una campanya fluixa i amb molt poca presència mediàtica i encara menys al carrer. Una ERC sense noms rellevants i potents a la seva llista electoral, esgotada i sense idees, ha hagut de tirar exclusivament dels eslògans corporatius del partit, aquells que tan bons són per a Pineda com per a Riudellots de la Selva. El drama dels republicans és que, sense haver baixat, però mantenint només el seu trist regidor, no aconsegueixen condicionar el govern; exactament igual que en el mandat que acaba de finalitzar. Només que hagués aconseguti un segon regidor, el PSC, que igualment hauria guanyat sobradament, s’hauria vist obligat a pactar amb ERC per governar. Però ni per aquestes. S’imposen canvis a ERC de Pineda. Els necessiten tant com el pa que mengen.
D’altra banda, trista la figura de Salvador Llorens, regidor únic i isolat al capdavant de 100×100 per Pineda, aquest partit independent, buit d’ideologia i de vocació oportunista. Poc bagatge és per a algú que ja va ser alcalde quedar-se sol en un consistori en el que no tindrà cap oportunitat de lluïment ni de condicionar. Em fa l’efecte que el senyor Llorens passarà poques vegades i poques estones per l’ajuntament durant els propers quatre anys.
D’IC-V, ni parlar-ne. A Ramon Moreno li toca relleu. Amistosament, eh? Però és que si ja no ho ha aconseguit aquesta vegada, ja no cal que insisteixi més.
I la CUP de Josep Burjons no ha pujat a l’estela de les candidatures exitoses d’aquesta formació en altres municipis del pais. No ha aconseguit gran cosa i, en canvi, ha perjudicat la possible força condicionadora que podria haver tingut ERC. La fragmentació de l’esquerra (de la petita esquerra) pot ser vista en positiu com una victòria de la pluralitat i la diversitat o bé com un trist malbaratament d’esforços que es perden en la inconsistència del discurs radical.
Buf, m’he quedat descansat. A Pineda corren aires nous. No només perquè el poble tindrà alcalde nou i jove, sinó perquè la resta de formacions polítiques (exceptuant la CUP, segurament) no tindran altre remei que pensar en relleus per dirigir el futur de les seves agrupacions locals si volen sucar alguna cosa d’ara endavant. Les coses són clares i evidents: l’únic partit que s’ha renovat amb claredat ha sigut el que a la fi s’ha endut el premi gros.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La CUP de Pineda és un projecte que tot just comença, si et fixes en les CUPs que han aconseguit representació podràs veure que tenien la seva història i que pràcticament totes ja s’havien presentat anteriorment a les municipals. El que tu dius que no és gran cosa, per nosaltres és un gran èxit (333 vots) i que no tinguem representació no vol dir que ens n’anem cap a casa.
Tenim molta feina per davant, però no ens fa por. Portem molts anys fent política, els de les poltrones no en tenen l’exclusiva.