VARIACIONS

Els debats dels candidats a l’alcaldia de Barcelona són la cosa més ensopida que s’ha vist mai en campanya electoral. El to és molt baix i l’interncanvi de missatges és tan anodí que més aviat sembla que facin campanya per cobrir l’expedient, sense convenciment, per obligació democràtica. Però aquest vespre els candidats de les joventuts dels partits que formen part de les llistes electorals han donat una bona lliçó de passió, agilitat mental, bon humor, enginy i, perquè no, de fair play. Els ha reunit el Consell de la Joventut de Barcelona, en mans de la seva presidenta, Núria Galán, a l’Ateneu Barcelonès, en una col·laboració inèdita fins al moment entre aquestes dues entitats i que tan de bo que es repeteixi en el futur. Si totes les coses que hagin de fer juntes tenen el mateix èxit que la d’aquesta nit, la relació té unes perspectives francament envejables.

La Sala d’Actes grossa de l’Ateneu s’ha omplert de gom a gom amb joves d’entre 18 i 25 anys, si fa no fa, entre els quals representants de nombroses entitats juvenils de la ciutat. Els debatents han estat Bárbara Baigol, candidata de la Joventut Socialista de Catalunya, Raimond Blasi, candidat de la Joventut Nacionalista de Catalunya, José Antonio Coto, candidat de les Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Xavier Florensa, candidat de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya i Ernest Urtasun, candidat de Joves d’Esquerra Verda – Joves amb Iniciativa per Catalunya.

La moderadora, Núria Galán, ha estat implacable amb els temps destinats i pactats prèviament amb els candidats, i n’ha deixat més d’un amb la paraula a la boca. Josep Cuní no ho hauria fet millor. I el cas és que hi havia feina a fer, perquè els cadells dels grups polítics han sortit arrauxats a defensar les seves posicions i gairebé mai no han evitat la confrontació oberta de les seves propostes. S’ha de dir que la majoria han reproduït amb força fidelitat el discurs habitual del seu partit matriu, i que s’han sentit consignes de campanya que emanen directament dels líders dels seus grups polítics. La novetat, però, ha estat la frescor amb què les han usat i se les han tirat pel cap.

La Galán ha aturat bé les embestides fora d’horari dels candidats, però en algun cas s’hi ha hagut de posar a fons. En una ocasió, fins i tot, li ha retirat el micròfon directament a José Antonio Coto, de les Noves Generacions, i l’ha deixat amb la paraula a la boca. La veritat és que el popular és el que l’ha patit més, segurament perquè era al costat mateix de la moderadora, i els seus excessos temporals han estat aturats físicament.

El vespre ha estat carregat de petites topades dialèctiques, alguna d’espectacular, però en general força divertides. Raimond Blasi, de la JNC, ha institucionalitzat la denominació "reis del mambo" per als del tripartit, però Xavier Florensa, de les JERC, no s’ha quedat curt quan ha dit que els convergents tenen idees de "bombero", al·ludint a la proposta de crear una mena de ciutat dels joves concentrant grans quantitats d’habitatges de lloguer barat. Quan el republicà ha demanat al nacionalista de quina manera pensava dur a la pràctica alguna de les seves propostes en materia d’habitatge i per allargar més els horaris del metro, Blasi ha respost que ell no és arquitecte ni enginyer i que ja ho demanarà a qui correspongui. De fet, ha dit, ho podria demanar a algú d’ERC, justament al que (sigui qui sigui) que va dissenyar la construcció d’una plataforma sobre el mar per posar-hi foques. Les riallades han estat servides.

José Antonio Coto, per la seva banda, també ha deixat anar les seves perles. Per a pràcticament totes les qüestions que s’han tractat ha utilitzat el Fòrum d’una forma crítica. Totes les actuacions municipals del tripartit són criticables, segons Coto, a través del Fòrum, obra absurda i altament perniciosa per a la ciutat. No ha quedat clar si tenia raó, però tant ha insistit en el tema que cada vegada que pronunciava la paraula Fòrum desfermava la hilaritat del públic assistent. Però quan s’ha cobert realment de glòria ha sigut quan, en respondre a una pregunta del públic sobre la proposta de reconvertir els edificis del quartel del Bruc per a usar-los com a equipaments públics o pisos de lloguer, ha dit que la única justificació del projecte era la voluntat de les JERC de fer fora l’exèrcit perquè els recorda Espanya. Ha rematat la cosa dient que calia fer una reconeixement a l’exèrcit espanyol per les tasques humanitàries a Bòsnia i altres indrets que ja no s’han sentit perquè els xiulets i crits de la sala ho han impedit.

Les dualitats de la vesprada han estat diverses. Els enfrontaments més clars han estat entre ERC i PP i entre ICV i PP. El republicà ha retret al popular la seva política de malbaratament de l’aigua al País Valencià amb les urbanitzacions i els camps de golf quan es parlava de sostenibilitat, i l’ecologista ha posat de volta i mitja el de la nova generació per la pressumpta política d’enfrontament amb els immigrants, de la que fins i tot s’ha arribat a dir que és xenòfoba.

A l’altra banda de la taula, i malgrat les topades conceptuals, la sociata Bárbara Baigol i Raimond Blasi anaven parlant de sotaveu mentre tenien la paraula els altres candidats. Comentaven la jugada i, si hem de jutjar pels somirures que gastaven, amb força complicitat. Però el jove Blasi deu tenir ànima pactista, perquè en almenys dues ocasions ha coincidit obertament amb posicions del popular, i no s’ha estat de dir-ho en veu alta. L’únic punt en què han coincidit tots els debatents d’una forma unànim, és en la necessitat de dotar la ciutat d’una àmplia xarxa d’equipaments juvenils.

I es podrien dir encara més coses, però el cas és que allò més rellevant de l’acte ha estat la passió amb que s’han aplicat els joves en la defensa de les seves posicions ideològiqes (poques vegades) i estratègiques (la major part de vegades). Esperem que aprenguin poc a fer política amb els patrons dels seus líders respectius, sobretot per evitar l’ensopiment que està caracteritzant aquesta campanya, malgrat els petits indicis de bronca, que fins al moment ha estat sempre de poc nivell, sense interès per a la ciutadania, i amb una escassa capacitat de confrontar projectes diferents, al marge dels tacticismes més utilitaris.

Els joves, avui, han compaginat passió i rauxa amb bon humor i enginy. No s’han estat de dir-se el que s’havien de dir, però ho han fet amb un somriure a la boca i provocant també les rialles dels assistents. Bon rotllo, malgrat tot. És això, potser, la democràcia?

Potser els haurien de deixar manar una mica més, als joves.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!