VARIACIONS

Passen vergonya i miren cap a una altra banda. La jutge ha desmuntat i ha posat en evidència la història que va portar Carles Vairet (a la foto) a denunciar quatre xilens per viure suposadament de forma ilegal en un pis de la seva propietat, al carrer Urgell de Barcelona. Si la Justicia (fixeu-vos en la majúscula) l’ha endevinat, el tal Vairet és un pinta que va intentar usar descaradament els mitjans de comunicació en favor propi per recuperar l’ús d’un pis que havia estat llogant de formes estranyes i probablement irregulars a diverses persones de procedència estrangera aprofitant les seves circumstàncies precàries. I el cas és que els mitjans es van deixar usar. Gairebé totes les ràdios, gairebé totes les televisions, gairebé tots els diaris, gairebé tothom va donar crèdit a la, de fet, increïble història que parlava d’una ocupació ilegal que deixava desemparat un humil propietari, víctima teòrica d’uns desaprensius sense respecte per la sagrada propietat privada.

Recordeu les nombroses pàgines que La Vanguardia va dedicar a l’afer? Va entrevistar Vairet, va desplegar opinió al voltant del tema, va allargar el conflicte durant diversos dies, i no es va estar de propiciar paral·lelismes amb altres possibles abusos en circumstàncies aparentment similars, generant la sensació que aquell tipus d’ilegalitat era ben freqüent a Barcelona. Doncs bé, ara que s’ha demostrat que la cosa no tenia fonament, ha "compensat" la seva campanya informativa amb una columneta a la pàgina 3 de la seva secció Vivir, les cèlebres pàgines salmó del rotatiu. Tampoc no es va quedar curta la cobertura que va donar al tema el Matí de Catalunya Ràdio, amb el verb incisiu d’Antoni Bassas. Doncs bé, aquest matí l’hem pogut sentir donant fe de la decisió judicial i defensant-se del poc rigor demostrat universalment pels mitjans catalans dient, simplement, que el senyor Vairet "ens va enganyar". El que no ha dit i podria haver dit és que "i nosaltres ens vam deixar enganyar".

I del mestre Cuní què me’n dieu? El matí que va saltar la notícia als mitjans vaig tenir la rara ocasió (normalment a aquelles hores estic treballant) de veure l’acuradíssima atenció que va prestar el seu programa matinal a TV3 al tema, amb una entrevista intensa i pormenoritzada, sense fer afirmacions categòriques, però donant per la via pràctica tota la credibilitat del món al senyor propietari desvalgut.

Segurament era difícil treure l’entrellat en el mateix moment de saltar la notícia dels fets i esbrinar-ne la veritat de manera ràpida. I val a dir que Vairet es va mostrar hàbil i sibil·lí en les seves aparicions als mitjans (això ho sabem ara, que hem descobert que no ho explicava tot). Però no és menys cert que els mitjans van trobar un filó informatiu que van explotar a fons construïnt globalment una realitat que s’ha demostrat falsa. I possiblement si repassem amb lupa totes i cadascuna de les informacions aparegudes en aquells dies, per separat i de forma individualitzada, descobrirem en la seva majoria un comportament professionalment impecable. Però l’efecte acumulació, el seguidisme d’uns mitjans als altres i l’extrapolació del cas a altres temes que no hi tenien res a veure va fer que molts ciutadans pensessin en termes d’indefensió, i es va generar la ficció que la propietat privada està en perill, i que hi ha desaprensius a manta, i que no pots sortir de casa pel matí i tenir la seguretat que al vespre quan hi tornis hi podràs entrar… I en les informacions paral·leles es va aprofitar per fer aparèixer els ocupes, i es va parlar de les polítiques municipals, repressivament toves i frívoles, i es va parlar de la ineficàcia policial perquè no podien garantir el dret del propietari a entrar a casa seva, i es va blasmar un cop més la justícia perquè no preveu aquesta mena de situacions, i es va venir a dir que el legislador està dormint a la palla perquè amb teòrics buits legals com aquests ens deixa desemparats…

No voldria semblar exagerat. Però tot això que enumero es va dir explícitament, en veu alta, en declaracions directes als mitjans audiovisuals, en articles d’opinió firmats, i els responsables dels mitjans de comunicació ho van permetre i, potser per omissió, van deixar que tot plegat generés una certa ansietat col·lectiva, van ajudar a que tots tinguéssim la sensació que al nostre voltant hi ha més caos del que realment hi ha.

I a la fi, res de res. Ens hauríem de preguntar com és que els mitjans es deixen portar per corrents informatives incertes, acríticament, contrastant només el mínim que exigeix la teòrica bona praxi professional però sense prendre precaucions realment rigoroses per separar el gra de la palla. Quantes de les informacions i opinions que es donen com a bones, que ningú no qüestiona i que es converteixen en veritat universal per acció dels mitjans responen a corrents mediàtiques d’aquest tipus?

I, de tot plegat, sabeu què és el millor? Que, ni que sigui per una vegada, hem tingut alguna raó per creure en la Justícia. Tal com diu Bassas, el senyor Vairet va enganyar els mitjans. I a través d’ells, dic jo, a la majoria de la ciutadania. Però el rigor judicial, en aquest cas, ha etat suficient per desmuntar una mentida més grossa que la Sagrada Familia, sense fer soroll i amb eficàcia.

D’espavilats i penques que ens volen prendre el pèl sempre n’hi haurà. El problema és que convivim amb estructures de poder mediàtiques que els ho posen bé, que els donen mitjans, que els ho faciliten, que els donen pista i recorregut.

Això sí, no he vist, llegit ni sentit ni una sola disculpa. Ens va enganyar, diuen els nostres comunicadors més fiables.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!