Raül Romeva i Rueda

Interessant revelació la que va fer ahir vespre George Bush relativa a l’existència de presons secretes de la CIA fora dels Estats Units (veure notícia a Vilaweb, El País o la BBC). No és tant que no ho sabéssim, sinó que finalment, tal i com era esperable que succeís, ho ha reconegut obertament. L’escenari tampoc sembla casual: una al.locució televisada dirigida a les famílies de les víctimes de l’11S.

Així, li ha costat poc, o gens, justificar aquesta pràctica en nom del que ell anomena ‘salvar vides’. Això sí, insisteix en què en cap cas es van autoritzar tortures, i que es van respectar sempre les Convencions de Ginebra. Cal esperar que, poc a poc, segueixi desfilant-se el cabdell, i veure quin grau de coneixement/complicitat ha tingut la UE i els seus Estats Membres. De moment, ja s’estan desmuntant algunes coartades a Portugal on, després de negar-ho les autoritats portugueses per activa i per passiva, (segueix…)

ara es confirma que van haver-hi vols de la CIA que transportaven persones preses en transit per aquell país. L’afer implica el mateix Durao Barroso, llavors Primer Ministre lusità, i el descobriment ha estat impulsat, entre d’altres, per l’eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes (veure’n nota a El Pais). Amb Ana Gomes vàrem presentar una pregunta escrita a la Comissió (aquí trobareu la pregunta i la resposta del Vicepresident Frattini). Aquesta és, sens dubte, una de les bones raons que justifiquen l’existència d’una Comissió al Parlament Europeu que investigui les pràctiques de la CIA a Europa (veure apunts anteriors en aquest mateix bloc: CIA i llibertat d’expressió a Internet; Informe FAVA (debat i votació) ; Ahir CIA, avui Guantánamo ; Cal seguir investigant la CIA  ; Missió a Macedònia per investigar activitats de la CIA  ; UE-CIA: incompetència, passivitat o complicitat? ).

Per altra banda, ahir vespre es va debatre (i aquest matí hem votat) l’informe Belder sobre les Relacions UE-Xina. Les autoritats xineses han fet un terrible lobby per intentar frenar el debat i retornar l’informe al Comitè d’Afers Exteriors per tal de diluïr-ne el contingut, especialment en els aspectes més crítics. Sortosament el Parlament Europeu no ha sucumbit (en la seva majoria) a aquestes pressions, i el debat ha tingut lloc finalment. I és que, personalment, considero tant important exigir el respecte dels Drets Humans a la primera potència mundial, els Estats Units, com fer-ho a la nova i potent potència emergent xinesa, sense oblidar, lògicament, l’autocrítica i el reclam de responsabilitats a casa nostra, a la UE, ja que per donar lliçons al món, abans hem de començar per donar exemple, i no sembla que poguem estar massa orgullosos a la llum de les nombroses sospites i evidències que cada cop més tenim sobre la col.laboració i/o ocultació, per part d’alguns governs europeus, en certes pràctiques il.legals i execrables dutes a terme per l’administració Bush.    

Adjunto la meva intervenció en el marc del debat sobre les relacions UE-Xina (Informe Belder), qüestió que he seguit en tant que ponent a l’ombra del meu grup (Verds/ALE) per a les relacions amb la Xina:

En China se están dando grandes progresos en numerosos ámbitos. Sin embargo, la modernización creciente y acelerada también tiene sus riesgos. Consecuencias de tipo social y ambiental que hay que prevenir. La UE debe basar su relación con China en potenciar los aspectos positivos de dicha modernización, y combatir (o ayudar a combatir) los negativos.

Las relaciones UE-China son cada vez más frecuentes y profundas, y es importante mantenerlas y fortalecerlas, pero, con franqueza y sinceridad mutua. Es entre amigos cuando hay que hablar alto y claro. Así, la relación UE-China sólo podrá ser efectiva y positiva si se basa en ciertos principios básicos que deben tener en la defensa y promoción de los derechos humanos su eje central. En el marco de dicha relación, por tanto, debe quedar muy claro que indiscutibles e innegociables.

Debemos recordar, por ejemplo: que estamos por la prohibición de la Pena de Muerte, y que entendemos éste como un valor universal; que estamos en favor de la democratización, la libertad de expresión (también en Internet) y la libertad de manifestación cultural y religiosa; que condenamos la sistematización de la tortura y la existencia de campos de re-educación de personas detenidas; que consideramos fundamental el respeto a los derechos de los pueblos, como el Tibet; e instamos al Consejo una vez más a que acuerde el envío de un Enviado Especial de la UE al Tibet; que estamos en contra de levantar el embargo de armas a China hasta que no haya una investigación clara y una asunción de responsabilidades respecto de los hechos de Tiannamen (1989); que apostamos por el diálogo regional con Japón y Corea; que el principio de Una-China debe basarse en el reconocimiento mutuo entre China y Taiwán, y que aunque entendemos éste un marco de diálogo constructivo que debe evitar el recurso a la fuerza, la progresiva aproximación entre ambas entidades debe darse en un marco de democracia y de derechos jurídicos y políticos similares que hoy no se da aún;

Tot just ahir es van aconseguir les 370 signatures de diputats/des que permeten que la proposta de Declaració Escrita sobre la prohibició d
‘
adquirir a la Unió Europea productes procedents de foques es consideri oficiosament adoptada. Encara hi ha temps, fins el 15 de setembre, per incrementar aquest nombre. Amb aquesta mesura es pretén forçar països com el Canadà per tal que prohibeixin certes pràctiques com la massacre anual de foques. La iniciativa, impulsada per diverses ONG ambientalistes, com la Fundació Franz Weber, FAADA, o la IFAW, ha estat molt ben rebuda pels diversos grups de l
‘
Eurocambra. La Declaració Escrita ha estat impulsada, entre d
‘
altres, pels nostres companys de Grup Carl Shlyter i Caroline Lucas, conjuntament amb Paulo Casaca, Karl-Heinz Florenz, Mojca Drcar Murko.  La Declaració estableix el següent (segueix…):

0038/2006

Declaración por escrito sobre

El Parlamento Europeo,

–          Visto el artículo 116 de su Reglamento,

A.         Considerando que en el Atlántico Noroccidental se han sacrificado más de un millón y medio de crías de foca rayada durante los cuatro últimos años y que la inmensa mayoría de estos animales tenían menos de tres meses,

B.         Considerando que la última vez que se sacrificó el número de focas que se mata actualmente cada año, esto es, en los años 50 y 60, la población de estos animales se redujo en dos tercios,

C.         Considerando que, en promedio, menos del 5 % de los ingresos de los cazadores de focas proceden de la caza de la foca, lo que supone sólo unos días de trabajo al año,

D.         Considerando que un equipo internacional de veterinarios concluyó que el 42 % de las focas sacrificadas que examinaron habían sido despellejadas cuando aún estaban conscientes,

E.         Considerando que la importación de pieles y productos que peletería procedentes de focas rayadas de capa blanca y focas con capucha de lomo azul se prohibió en la CEE en 1983 (83/129/CEE), que los cazadores de focas esperan ahora unos días hasta que las crías de foca rayada han mudado y que los productos de estos animales aún se importan en la Unión Europea,

F.         Considerando que un determinado número de países de la UE (Bélgica, Luxemburgo e Italia) ya han adoptado medidas para prohibir el comercio con productos procedentes de focas y que otros (el Reino Unido y los Países Bajos) están examinando una posible actuación,

G.         Considerando que los Estados Unidos, México y Croacia han prohibido el comercio con productos procedentes de focas,

H.         Considerando que el Consejo de Europa está examinando una propuesta en la que se pide que se prohíba la importación y la utilización de focas y de partes de focas,

1.         Pide a la Comisión Europea que elabore inmediatamente un proyecto de reglamento encaminado a prohibir la importación, la exportación y la venta de todos los productos procedentes de focas rayadas y de focas con capucha;

2.         Pide que este reglamento no tenga repercusiones en la caza de focas tradicional practicada por los Inuit, que de todos modos sólo equivale al 3 % de la caza actual;

3.         Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, al Consejo y a la Comisión.

(Nota foto: AP, BBC)

Pel què fa a d
‘
altres propostes de Declaració Escrita en curs (és a dir, a l
‘
espera d
‘
aconseguir les 370 signatures) vull recordar la que hem presentat conjuntament  Feleknas Uca, Raül Romeva i Rueda, Karin Scheele, Jürgen Schröder i Baroness Nicholson of Winterbourne, sobre la mutilació genital femenina.

0041/2006

Declaración por escrito sobre mutilación genital femenina

El Parlamento Europeo,

–          Visto el artículo 116 de su Reglamento,

A.         Considerando que únicamente cuatro países europeos tienen leyes específicas sobre MGF,

B.         Lamentando que aún no se ha producido en los Estados miembros una armonización de las leyes en el ámbito de la mutilación genital,

C.         Considerando que, a pesar de intensos esfuerzos por abolir la MGF, aproximadamente seis mil niñas y mujeres son víctimas todos los días de la mutilación genital,

D.         Considerando que la MGF es contraria a todas las religiones del mundo,

1.         Pide a los Estados miembros que establezcan leyes que condenen cualquier tipo de MGF y que aseguren la aplicación de dichas leyes;

2.         Pide a la comunidad internacional que incorpore la mutilación genital femenina en la Clasificación estadística internacional de enfermedades y problemas relacionados con la salud Conexos de la Organización Mundial de la Salud, con el fin de permitir una investigación global de la morbilidad y mortalidad con una norma sistemática;

3.         Pide a los Estados miembros que hagan de la cuestión de la MGF un componente de la educación y de la formación de grupos profesionales que influyan en la situación de todas las personas relevantes;

4.         Acoge con satisfacción la ratificación del Protocolo de Maputo en octubre de 2005 y hace especial referencia al artículo 5, que condena y prohíbe toda forma de mutilación genital femenina, e insta al cumplimiento estricto del Protocolo;

5.         Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, a la Comisión, al Consejo y a los Estados miembros..

Nota: per veure totes les propostes de Declaració Escrita en curs, aprobades o caducades podeu anar aquí.

Avui debatim (i votem) l’Informe Gröner sobre ‘Lluita contra la violència (Daphne III) (2007-2013). La proposta del Parlament Europeu reclama, entre d’altres coses, que s’elevi a 115.87 milions d’Euros la quantitat que s’hi destini, i reclama una legislació europea al respecte (NOTA: finalment, durant la votació s’ha aprovat una esmena de la GUE elevant aquesta quantitat a 225M). DAPHNE serveix per finançar accions per combatre tots els tipus de violència contra infants, joves i dones a Europa, i per afrontar els diferents aspectes del fenomen (violència dins la familia, violència  a les escoles, violència al treball, explotació sexual forçada, mutilació genital, repercussions en salut, tràfec d’éssers humans,…).  La lluita contra la violència en totes les seves formes (sexual, física i psicològica), tant si ocorre en l’àmbit privat com en el públic, inclou (segueix…):

suport per a víctimes i grups de risc (infants, joves i dones), suport per a ONG i d’altres organitzacions actives en aquest terreny; difusió dels resultats obtinguts amb els dos Daphne anteriors, inclosa la seva adaptació, transferència i ús per part d’altres beneficiaris o d’altres àrees geogràfiques; i identificació de les accions que contribueixin a un tractament positiu de la població en risc.

Vull recordar, per altra banda, que el Comissari Frattini ha estat severament criticat per part del Parlament Europeu per fer una proposta conjunta per a DAPHNE (violència) i DRUGS (drogues). De fet, la proposta de la Comissió només preveu destinar 138.2 milions d’Euros, però pels dos programs en conjunt (mentre que nosaltres reclamem que, només per a Daphne, calen almenys 115.87milions d’Euros). Entenem, la majoria de grups, que es tracta de dues qüestions que cal tractar de manera separada, amb recursos propis i accions concretes específiques per a cada un dels àmbits. Així, al Parlament Europeu hem optat per fer-ne dos informe separats: un, liderat per FEMM (Comitè de Dones i Igualtat d’Oportunitst) per a DAPHNE III, i l’altre, liderat per LIBE (Comitè de Llibertats) per a DRUGS.

Adjunto també la meva intervenció en el debat d’aquest matí:

"Hace un año y medio, España se situó en la vanguardia europea en cuanto a la lucha contra la violencia machista o de género, al aprobar una Ley Integral contra dicha Violencia. No obstante, el balance de este año, en el que ya contamos 51 víctimas mortales por este motivo, no permite en absoluto grandes satisfacciones.

La ley era necesaria, sin duda, pero desgraciadamente, como podemos constatar, no basta con una ley. Las esencias de este tipo de violencia se encuentran enraizadas en lo más hondo de las mentes y las culturas que la sufren. Y no basta un año, ni un papel, para que esto cambie.

Por ello DAPHNE, cuyo objetivo es combatir todo tipo de violencia contra menores y mujeres, supone una herramienta clave a la que no podemos ni debemos renunciar. Son muchas las formas de violencia contra las mujeres que hay que combatir: tráfico de personas, agresiones físicas y psicológicas, prácticas como la ablación de clítoris, o la feminización de la pobreza, entre otras.

Todas reclaman urgencia y recursos, que por muchos que sean, siempre serán pocos.

Y por ello debemos reclamar, una vez más, a los gobiernos que despierten de su letargo europeo. Que entiendan que no es posible hacer más cosas con menos dinero. Y que en el tema de la violencia en general, y de la violencia machista o de género en particular, no podemos reclamar grandes acciones sino proporcionamos a la vez los medios y los recursos.

Dotar DAPHNE de recursos y de relevancia política no es un mero trámite burocrático. Su objetivo final, no lo olvidemos, consiste en salvar vidas. Y aunque, como ocurre con la ley española contra la violencia de Género, no sea suficiente, es imprescindible."

Font foto: BBC

NOTA FINAL: Resum votació plenària de dimarts aquí.

Avui comença la primera sessió de plenàries a Estrasburg del curs 2006-07. Aprofito per recordar la campanya Una Sola Seu amb la qual alguns/es diputats/es estem reclamant racionalitzar la despesa europarlamentària reduint a una les seus de l’Eurocambra. Comptem ja amb prop d’un milió de signatures, i esperem obtenir-ne encara més.

Pel que fa a l’agenda, de cadascun dels debats i votacions en parlaré al llarg dels següents dies. Avui, però, vull fer un petit comentari a l’informe Riis-Jorgensen relatiu a les taxes sobre vehicles particulars.  Actualment, el transport és responsable del 28% del total de les emissions de CO2 (segueix…):

D?aquest 28%, el 84% correspon a emissions generades degut al transport per carretera, i especialment degut a l?ús de vehicles particulars. En aquest context, la Comissió ha fet una proposta (que és la que es vota al Parlament Europeu) segons la qual s?eliminarien els impostos sobre la compra de cotxes en favor d?una taxa europea de circulació (que, això sí, tingués en compte el grau d?emissió de CO2). L?objectiu de la Comissió és doble: consolidar i potenciar el mercat intern de compra/venda de cotxes, i establir mesures que permetin complir amb els objectius de Kioto. La postura del Grup Verds/ALE, coincident amb la defensada també per la Federació Europea del Transport i el Medi Ambient, consisteix a oposar-se a l?abolició de l?impost de registre, ja que entenem que: 1. cal mantenir aquest impost fent-lo més elevat per aquells cotxes més generadors de CO2, i baixant-lo en aquells més eficients; 2. aquest impost caldria aplicar-lo també a vehicles mitjans o furgonetes (avui exclosos de la proposta de la Comissió); i 3. el procés d?adaptació hauria de ser més ràpid i a fons (i no progressiu com diu la Comissió) consistent a aconseguir pel 2010 l?objectiu de 120 grams de CO2 emès per kilòmetre (g/km): pel 31 de desembre de 2008 almenys el 75% dels impostos de registre, circulació i empreses de vehicles s?haurien de basar en l?emissió de CO2.

Altres temes de l?agenda

A més a més del debat, avui dilluns, de l?informe Riis-Jorgensen, sobre taxes als vehicles particulars, debatrem també l?informe de Grandes, sobre lluita contra la pol·lució causada per grans vaixells. Dimarts informe Gröner sobre violència contra les dones (Daphne), i informe De Rossa/Silva sobre ?Un model social europeu de futur?. Així mateix, debat sobre els sistemes d’intercanvi de quotes d’emissions de gasos efecte hivernacle. Dimecres el debat prioritari serà sobre la situació al Pròxim Orient. A la nit, debat informe Belder sobre relacions UE-Xina, i informe Fraga sobre etiquetatge ecològic dels productes pesquers. Dijous, debat informe In’t Veldt sobre acord UE-EUA relatiu a l?ús de dades personals de passatgers PNR (Passangers Name Record) i debat informe Sifunakis sobre patrimoni natural, arquitectònic i cultural de les regions rurals i insulars. Aixi mateix, com cada dijous al final de la sessió plenària, s’abordaran tres qüestions de vulneracions de drets humans al mon, que en aquest cas serà Sri Lanka, Corea del Nord i Zimbabwe.

(Font foto: Parlament Europeu)

Diversos mitjans publiquen avui entrevistes al Comissari Franco Frattini, responsable de la cartera de Seguretat i Justícia de la Comissió Europea (veure per exemple la que signa Beatriz Navarro a La Vanguardia, o Ana Carbajosa a El Pais), entrevistes que, per altra banda, comparteixen protagonisme amb la compareixença ahir del Ministre d?Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per tractar precisament del mateix afer: la immigració. És evident que aquesta és cada cop més una qüestió central pel què fa al procés de construcció europea, i precisament per això resulta preocupant que hi hagi tan poca voluntat política de part dels governs per tal de fer-hi front de manera immediata, responsable i efectiva. En aquest sentit, però, (segueix…)

i tot i que comparteixo completament la demanda del govern espanyol cap a la resta de governs de la UE per tal que aquests s?impliquin més en la gestió del fenomen immigratori, considero que s?està posant excessiu èmfasi al fet de controlar les fronteres i de comptar amb efectius duaners que, a través de l?Agència Europea de Fronteres (Frontex), vigilin les nostres costes, i s?està deixant de banda la qüestió més decisiva de tot aquest procés, la de la necessitat d?establir i millorar la gestió dels fluxos migratoris a escala europea.

I és que, un cop més, cal assumir els fets següents: Primer, que la gent seguirà venint a Europa, ja sigui en pastera, cayuco, a peu, nedant, en moto aquàtica, saltant tanques, o de la manera que sigui. I això és impossible d?aturar per la via policial/militar/fronterera (malgrat tot he de dir que trobo que hi ha alguna cosa positiva en aquest augment de la vigilància marítima, i és que tenint en compte els riscos que molta d?aquesta gent corre per venir a Europa, els accidents es multipliquen, i les morts en alta mar també. Incrementar la vigilància pot servir, entre d?altres coses, per prevenir alguns d?aquests accidents, i per respondre?n més ràpidament quan aquests es produeixin). I segon, que contínuament escoltem com la població de la UE està envellint i que necessitem l?arribada de població immigrada per mantenir els nostres sistemes de pensions i de seguretat social. La hipocresia aquí és sublim, ja que mentre no millorem els fluxes regulars, contractem en tots els sectors persones immigrades en règim de total precarietat i absoluta indefensió;

A partir d?aquí, el debat, les propostes i les mesures a prendre no poden defugir aquesta dimensió complexa, i no poden quedar reduïdes a com posar parets al mar per tal que no vinguin, o a signar acords amb els països veïns per repatriar-los un cop hagin aconseguit arribar. La responsabilitat europea, espanyola, i també catalana (en funció, entre d?altres, de les competències que cada cop més tenim) passen per fer apostes a curt, mig i llarg termini amb l?objectiu de regular, de manera multidimensional, aquest fenomen. Tanmateix, confesso que ara com ara la meva frustració és també triple: a escala europea, a escala espanyola i a escala catalana. Primer, a escala europea per què constato la ceguesa irresponsable amb la qual alguns governs europeus enfoquen la qüestió, considerant-la exclusivament un ?problema? dels ?països de la frontera sud? com Espanya, Itàlia o Malta, i reduint la seva possible implicació en fer funcionar Frontex. I parlo de ceguesa perquè molts d?aquests governs no han entès encara que la gent que creua el Mediterrani no ve de vacances a aquests països surenys, sinó que ve a treballar a Europa, a tota ella;

Segon, a escala espanyola constato com la manca de coordinació -i una certa ?mala fe?-, duu a situacions com les que hem viscut aquest estiu en què es transporten i s?abandonen persones com si es tractessin de gossos abandonats, sense informar-ne les autoritats i entitats assistencials de la comunitat autònoma de destí, i provocant per tant un problema d?atenció. Al mateix temps, les dificultats que mostren els destins més immediats (com per exemple Canàries) és obvi que reclamen també d?una atenció per part del govern central i d?una solidaritat intercomunitària que fins ara ha resultat ésser totalment insuficient;

Finalment, a escala catalana, no amago la meva gran preocupació en veure com per a alguna gent el dret a vot ha d?estar vinculat al deure de parlar català. Vagi per endavant que estic totalment d?acord amb què la gent que viu i treballa a Catalunya té el deure d?aprendre el català, per simple supervivència, és clar, però també per respecte. Tanmateix, en cap cas puc compartir que calgui passar un examen de catalanitat per tenir els drets civils i polítics que tot ésser humà ha de veure respectats, i això inclou el dret a vot. I és que, quin és el grau de catalanitat acceptable? Amb quina mesura es medeix? Qui està en condicions de determinar-ne la idoneïtat? Ara fa uns anys els contraris al sufragi femení argumentaven que les dones no podien votar perquè no tenien prou criteri, i no fa pas massa encara escoltàvem qui defensava que determinades classes socials no haurien de poder votar perquè desvirtuaven el resultats, també per falta de criteri. Avui comptem amb un ampli consens sobre l?absurditat d?aquests plantejaments que, per altra banda, no són gaire diferents a la proposta de condicionar el vot dels immigrants al seu coneixement del català (o de l?espanyol). Per què això s?ha d’exigir a algú que, per ventura, ha arribat en pastera o cayuco, i no en canvi a qui ha arribat en línea regular des de Sevilla, Frankfurt o Paris?

El dret a vot ha de ser per a tothom, sense distincions, i a partir d?aquí, de manera paral·lela i complementària, però mai substitutòria, cal invertir en polítiques d?inserció que incloguin, lògicament, l’aprenentatge del català/espanyol. Per altra banda, ja va essent hora que assumim que la Catalunya -així com els costums catalans, i segurament la llengua catalana- d?aquí a uns anys o dècades no tindrà res a veure amb l?actual. De la mateixa manera que la d?ara és força diferent a la de fa 20, 30 o 40 anys. I això, que és un fet, o ho assumim aviat i en traiem profit, positivant i potenciant aquest dinamisme transformador, seduïnt des d?un catalanisme integrador enlloc d?intimidant des d?un catalanisme defensiu, agressiu i excloent, o viurem en una situació de conflicte permanent que no beneficiarà ningú.

Font foto: AP, BBC