En primer lloc, ni el coneixia ni era amic d’ell. Havia sentit parlar de la seva aportació a la Muixeranga i recordo vagament la seva presència comunicativa fa ja molts anys a través d’articles i altres referències.La seva mort ha mostrat la pena, el dolor i el record d’amics i coneguts. I ha evidenciat, com
Avui s’han reunit a Roma. Mentre, Israel, que no hi era, els posava damunt la taula quatre morts de les Nacions Unides. Al mateix temps, continuaven els atacs a Palestina.I els reunits, què?Continuaven representant la comèdia escrita, dirigida i posada en escena per la santa aliança USA/Israel.Alguns es mostren més favorables als més desvalguts, d’altres
Antigament, els amos eren gent a qui calia respectar i reverenciar i, sobretot, témer.Tenien la clau de tots els panys, la mà de totes les caritats i el bastó de tots els cops.Havien passat els temps del feudalisme i l’esclavitud, però eren els temps de la industrialització i/o de les colònies textils, agrícoles…Els amos, els
No he pogut participar de les concentracions que s’han fet al país, avui, però em sento especialment trasbalsat per tot el que està passant. On és el dret internacional? Què és això de les Nacions Unides? De quin paper parla la Unió Europea? Quan diuen que estudien els passos a donar, volen dir que estan
Casualitat o designi, el cert és que s’ha produït una curiosa -i plaent per a mi- confluència d’interpretacions entre dos amics i admirats cantaires de casa nostra.La desgràcia del Prestige, a la Costa da Morte, a Galiza, va desencadenar, entre d’altres, la desgràcia de la mort d’un nàufrag de la civilització occidental: en Manfred. Algú
A rel dels resultats del referèndum a la "comunidad autónoma" de dalt, alguns blocaires van sentir-se ofegats per una mena de claustrofòbia vilawepenca; una sensació de sentir-se com si estiguessen en una secta i no els haguessin permès conèixer que hi ha vida i món més enllà de les xarxes de vilaweb i que calia
Ara fa una estona, he pogut observar una intensa activitat entre la població de pardal xarrec que cada dia és present a l’hort i les teulades de casa i els voltants.El pardal xarrec -passer montanus- és un pardal però amb la lluna, negra, pintada a la cara. Pintada amb una precisió que el fa identificable