A rel dels resultats del referèndum a la "comunidad autónoma" de dalt, alguns blocaires van sentir-se ofegats per una mena de claustrofòbia vilawepenca; una sensació de sentir-se com si estiguessen en una secta i no els haguessin permès conèixer que hi ha vida i món més enllà de les xarxes de vilaweb i que calia una certa època de cosmopolitisme vital.
Res a dir, cadascú tria i s’enganya o es realitza com vol.
Però, la veritat, aquesta sensació jo no l’he sentida en cap moment. Sí que és cert que vilaweb és un àmbit comunicatiu amb un nombre important, potser majoritari, de lectors, blocaires i col·laboradors que ens sentim ciutadans d’un nació, membres actius d’una societat, i lectors/oïdors/visualitzadors d’un espai comunicatiu corresponent a una comunitat. I tot això ho fem amb voluntat adulta i sobirana, com si fóssim en un país homologable a molts dels estats que ens envolten. O sigui, ens considerem ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans i volem exercir-ne amb plena capacitat d’autodeterminació. I encara més, tenim la satisfacció d’imaginar que si de vilaweb en féssim cada dia un diari en paper o una programació radiofònica o una de televisiva abastaríem més territori que ningú i obriríem el país molt més del que fa ningú.
Sense oblidar-nos que cal ampliar i cal millorar i tot el que vulgueu.
Avui, amb l’accident del metro de València, he tornat a sentir totes aquestes sensacions. A través de vilaweb m’he sentit ciutadà dels Països Catalans, sense revolts ni excuses. A vilaweb, amb tots els matisos que cadascú hi cregui oportú d’afegir, l’accident de València o el foc de Santa Coloma de Gramenet formen part de la mateixa secció o categoria.
I això ens fa sentir a prop, de veritat, el dolor i la tragèdia de la gent del nostre país. Un altre dia serà l’alegria per l’ascens del Nàstic o la insatisfacció d’un procés polític regional, etcètera.
I aquesta "normalitat" nacional no és una cosa per triar, és un objectiu a assolir en tots els àmbits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic totalment d’acord amb tu. Jo no vaig entendre tampoc de què parlaven quan deien això de deixar Vilaweb. On pensen anar? A convertir infidels? Es pensen que en algun lloc trobaran més gent a convèncer? Si Vilaweb és el lloc on més lectors hi ha!
Ahir vaig tenir la mateixa sensació que tu. Mirava la portada d’El Periódico i La Vanguardia digitals i em sobtava la desgana amb la qual es tractava el tema. Evidentment que el resaltaven però si ho poguessin evitar… En canvi per a Vilaweb no hi havia cap dubte. Es notava que anaven a totes. No sé. Crec com tu que el que hauríem d’aconseguir és que vilaweb fes un diari i que la prometedora VilawebTV es pogués veure en la televisió. Aquest és un camí més clar que no anar a predicar als negrets, sense saber ni quina llengua parlen (i això dels negrets és per recordar les huches del domund de Manresa, el meu poble, que érem uns vailets).
No sé si la gent de barcelona que diu que ara toca anar-se’n de vilaweb és conscient del que significa vilaweb per a nosaltres els valencians. En un país que ens fa snetir-nos ofegats cada matí obrir la finestra de vilaweb és saber que no som uns bojos, trobar-nos molts més valencians en els blocs, en els fòrums, als xats, que son com nosaltres. I trobar-nos catalans, mallorquins, que son com nosaltres.
Si vilaweb no existira on els trobariem?