L’expulsió dels consellers d’ERC i l’anunci d’eleccions anticipades ha obert les dinàmiques preelectorals i és lògic que sigui així. El vot del referèndum queda ara inserit en un cicle que comença amb l’estatut, segueix amb les eleccions al Parlament i acaba amb les municipals. Les segones, en avançar-se, condensen el cicle, i això pot donar
Penjar avui un post al bloc és amagar una agulla en un paller. El país bull en l’opinió i és difícil trobar un espai propi. De fet, ja m’he pres uns dies de descans perquè l’evolució política s’ha anat encarrilant cap a un d’aquells punts en què convergeixen la majoria d’opinions. Hi ha una gran
No sé si haig de fer les maletes. Potser m’expulsaran. Potser no m’arriben a expulsar però quan vagi pel carrer algú m’assenyalarà amb el dit i em dirà: "ets un mal patriota perquè ens has negat una millora de l’autogovern!". I és que tinc la intenció d’impedir, amb el meu vot, que aquest estatut s’aprovi.
Qui és que no té cap solució si no s’aprova l’estatut? Qui diu que el NO vulgui dir que som com el PP? Qui diu que hi ha un abisme després del 18 de juny? Esquerra té una alternativa que afortunadament també tenim molta altra gent: un full de ruta cap a la plena sobirania.
Només el fenomen Internet és capaç, en quaranta-dos dies, de generar un debat accelerat, una revolució informativa basada en enllaços, en la tramesa de correus electrònics amb textos per a la reflexió, en el periodisme dels blocs, per desmuntar una operació política que es vol aprofitar de la inèrcia. A una banda hi ha un
Avui el Dossier econòmic publica un interessant article d’Antoni Vives. És interessant, d’entrada, perquè parla d’independentisme. En parla al títol, "l’independentisme ara mateix" i en parla per començar: "Sóc independentista. N’he estat sempre", assegura Vives. Quan l’he llegit, alguna cosa m’ha recordat el bloc d’en Jaume Ciurana. Suposo que no és estrany i que la
"Resulta paradoxal que els dos principals partits i màxims rivals electorals no trobin que anar de bracet en el sí els resulti tan perjudicial com troben que resulta per a ERC coincidir amb el PP." Això ho diu Albert Sáez a l’Avui. "Creixen, doncs, les possibilitats que la consulta popular acabi en un fracàs per
Encara sobre l’estatut, hi ha una sèrie de qüestions obertes. Sembla que el NO pot anar guanyant terreny dins les formes de rebuig. Si cal, no tinc cap problema a canviar el sentit del meu vot malgrat que estic convençut dels avantatges del vot nul. Tot sigui per la unitat que sempre he vist necessària sobre
Des d’alguns mitjans i algunes opinions es continua presentant ERC com un partit caòtic, covard, immadur i no sé quantes coses més. Des del meu punt de vista, el fet que l’aposta pel vot nul no tingui el suport de la militància no és cap daltabaix. Tant el NO com el NUL són vots de
Al moment de redactar aquest post, l’enquesta de Vilaweb sobre el referèndum és a punt d’arribar als 4.000 vots, que comença a ser una mostra significativa. I la suma de vot NO i vot NUL ronda el 78 %, davant d’un insignificant 14 % de vot SÍ. Però fins i tot més que la quantitat