Deixeu que us ho expliqui. Ahir vaig anar al multicinemes Lauren Costa Brava, de Blanes, en què habitualment s’hi projecten ben poques, poquíssimes, pel·lícules doblades al català. Ras i curt, s’hi margina la notra llengua de manera persistent i sistemàtica. Vaig anar-hi a veure La verdad oculta (estrenada al Principat només en castellà) i, abans de la projecció, van
En si mateix, Volver no és un film de tesi; sinó una pel·lícula, amb tota la connotació de proposta per a l’entreteniment que pot comportar el mot, certament oberta a la vida, que s’interessa pel dolor emocional, pel delit de supervivència, l’instint solidari i les ganes de festa de la gent senzilla. Una obra en
Nota: aquest post amplia i matisa el que vaig penjar el 21 de gener de 2006. Wyoming, estiu de 1963. Dos nois, Jack i Ennis, pasturen un ramat a la muntanya Brokeback… Les pel·lícules d’Ang Lee, el director de Brokeback Mountain, tracten d’individus la infelicitat dels quals té a veure amb les actituds personals i
No mataràs, de Krzysztof Kieslowski, constata la tràgica impotència dels principis humanistes davant l’actuació criminal de l’home i, el que n’és una projecció col·lectiva, la pena de mort. Obra visualment riquíssima, narrativament impecable i temàticament prolífica, No mataràs (1988) sobresurt estèticament per damunt de la resta que componen el Decàleg i anuncia la magnificiència artística
L’Òscar a Crash com a millor pel·lícula, per tant a darrera hora, contra el pronòstic que entre tots plegats havíem fet, s’ha convertit en la sorpresa d’un repartiment de guardons, pel que fa a la resta de categories, molt previsible. Sentirem tota mena de comentaris sobre el “triomf”de Crash (“triomf” que ni nego ni discuteixo, però el
13 de març de 2006 10 anys sense Kieslowski Amb motiu del desè anniversari de la mort de Kieslowski, s’estrenen i reestrenen algunes de les seves pel·lícules. A l’Estat Espanyol, s’estrena la impressionant No matarás, premi del Jurat de Canes 1988. A França, es reestrena la poètica i enigmàtica La doble vida de
Tot parlant del vi, desemmascara la globalització A Mondovino, el cineasta i enòleg nord-americà Jonathan Nossiter documenta la transformació del mon del vi des que els californians han entrat al mercat. I, de retruc, tracta del conflicte entre globalització i diversitat cultural, de la lluita entre les multinacionals i els productors locals d’arreu. Recull declaracions