Club 7 Cinema

Nota: aquest post amplia i matisa el que vaig penjar el 21 de gener de 2006.

Wyoming, estiu de 1963. Dos nois, Jack i Ennis, pasturen un ramat a la muntanya Brokeback…

Les pel·lícules d’Ang Lee, el director de Brokeback Mountain, tracten d’individus la infelicitat dels quals té a veure amb les actituds personals i la mena de societat que els ha tocat viure. A Sentit i sensibilitat, que adaptava la novel·la de Jane Austen Seny i sensibilitat, Emma Thompson encapçala l’estol de personatges castigats i contrariats en el terreny amorós, víctimes del mercadeig sentimental en la molt britànica societat victoriana. A Tigre ajupit, drac amagat -titulada aquí Tigre y dragón-, sota l’aparença d’un prodigiós film d’arts marcials que transcorre en la Xina llegendària, es trena una tristíssima història romàntica, en què un espadatxí i una lluitadora arrosseguen una infelicitat pregona, després d’anys de reprimir els seus sentiments, per respectar una tradició secular. A La tempesta de gel, ambientada en plena època de "revolució sexual" als EUA de Nixon,  Kevin Kline i Sigourney Weaver incorporen dos amants que no s’ho passen bé ni quan cometen adulteri. Al western Cavalca amb el diable, els protagonistes són víctimes de l’Amèrica convulsa de la Guerra de Secessió: no són soldats de cap exèrcit regular ni pertanyen exactament a un dels estats bel·ligerants, però de la guerra, no se n’escapen perquè condiciona directament el seu país, els afecta directament la família i els altera irreversiblement el propi destí. Fins i tot, a Hulk -l’adaptació a la gran pantalla del famós còmic de la Marvel, especialment popularitzat per la sèrie televisiva anomenada aquí "La masa"-, l’investigador que es torna verd i gros (Eric Bana) i la seva companya (Jennifer Connelly), tots dos científics joves, responsables i seriosos, pateixen íntimament l’herència -social i personal- rebuda, que els separa dolorosament, alhora que no poden treure res de bo de la generació que els ha precedit -la que experimentà frívolament amb la manipulació genètica, sense renunciar a les ambicions personals i econòmiques ni parar compte amb la implacable maquinària militar i els interessoos que defensa-.

Els dos amants de Brokeback Mountain són homes que es decobreixen i viuen intensament la passió amorosa en els paratges arcans de l’alta muntanya. Cadascun d’ells, però, tè una actitud diferent respecte l’homosexualitat. Jack, el decidit, sembla que ja ha tingut anteriorment experiències sexuals amb altres homes i ho assumeix amb naturalitat. Ennis, ben al contrari, ha estat educat en la homofòbia i, malgrat les rebolcades amb Jack, es nega a acceptar el que és obvi. L’un i l’altre, però, són conscients que són al Wyoming de 1963 i dels problemes que els podria representar dur la seva relació més enllà de Brokeback. En aquesta "prudència", els papers es canvien: Ennis pren la iniciativa i Jack simplement s’hi avé, perquè sap el que s’hi juguen, malgrat tot. Tanmateix, les respectives vides per separat arrosseguen l’absència quotidiana de l’altre, entre el temor a la incomprensió i a la intol·lerància, la por al risc, els dubtes personals, el rosec del secret i l’evidència progressiva de l’atzucac dels matrimonis que han contret amb les mares dels seus fills. És car el preu que paguen per sotmetre’s a les convencions socials i encaixar en un estat de coses que no gosen alterar -Ennis, sobretot-.

Les alliberadores trobades furtives i esporàdiques que, durant anys i panys, Jack i Ennis tenen a muntanya remarquen, per efecte de contrast, la dissortada vida sentimental a què estan condemnats. Com ha remarcat la imprescindible crítica Imma Merino –El Punt, 22 de gener de 2006-, els retrobaments mai no tenen lloc a Brokeback, l’indret fundacional del seu amor, l’espai irrecuperable del seu enamorament, l’arcàdia dels sentiments purs. Ara planten la tenda més avall, prop d’un riu, des d’on miren de cua d’ull els cims llunyans. En les succesives trobades, per efecte de variació, el vincle entre ells madura, però també envelleix. A mesura que el temps passa, les diferències entre ells dos se’ls fan més feixugues. A Jack, cada cop li costa més no viure el que sent. I Ennis es va entotsolant, cada vegada més, presoner de les seves renúncies i les seves pors. Fins que l’amor els queda com definitivament irrealitzable al cor estomacat i ja provecte i les trobades deixen de tenir sentit. Aleshores, ja no els queda res, ni tan sols aquells fugissers instants de felicitat. Certament, Jack prova de dur endavant la relació amb un altre amant, però és possible que li costi la vida. I Ennis tan sols reviscolarà platònicament, en la reclosió del seu petit habitatge ambulant, evocant el contacte físic amb l’estimat que s’ha esvaït.

En relació amb el relat literari d’Annie Proulx, la pel·lícula d’Ang Lee és menys eròtica i, aprofitant l’aventatge que suposa convertir en dues hores de metratge el text d’ encara no quaranta pàgines, Brokeback Mountain enriqueix el conflicte íntim dels dos protagonistes, tot donnat-li una altra dimensió, que l’universalitza, el du més enllà de la qüestió estrictament homosexual. En Ennis, però també en Jack, hi ha la tensió entre l’hedonisme i l’estoïcisme, la lluita entre viure el desig o sotmetre’l a les obligacions de la vida. Per a ells, la muntanya on es retroben significa no tan sols el despullament físic, sinó i sobretot un despullar-se espiritualment, un retorn a la puresa primmigènia, paradisíaca, tot fugint no tant de les responsabilitats com de l’ofec vital, dels constrenyiments que ens imposa la civilització.

Diuen que Brokeback Mountain és un "western gay" i aquesta etiqueta serveix per parlar de la masculinitat "mitològica" dels cowboys, de la tradició de Hollywood d’encriptar-ne les tensions homoeròtiques, de la dificultat dels nord-americans -i de bona part dels espectadors occidentals- de fer-se a l’idea que les coses també poden ser diferents a com les han apreses… Si em permeteu, però, jo, que no sóc gaire partidari de reduir les pel·lícules a simples classificacions en gèneres, diria que Brokeback Mountain és més aviat i sobretot un melodrama. Contingut, fet sense estridències ni abusant de la bellesa paisatgística, sense recórrer a la banda sonora per a amanyagar el cor de l’espectador, sense reduir de forma maniquea els personatges. Delicat, fet amb un respecte exquisit per als personatges, les seves contradiccions, els seus tarannàs. Precís, sabent perfectament el que es mostra i el que es deixa el·lípticament -extraordinaris, els salts temporals, sense necessitar rètols ni veus en off i a desgrat del desafortunat bigoti que engiponen a la cara de Jack Gyllenhaal per fer-lo més gran-. No obstant això, s’avé plenament a les convencions del melodrama. Fins i tot, podem trobar-li coneguts films que l’han precedit, en què, com aquí, els protagonistes es retroben periòdicament, a tall de parèntesis de felicitat enmig de la grisor existencial que no poden o no volen superar. Potser li podem retreure i tot que força massa les postures arquetípiques pel que fa a assumir l’homosexualitat -Jack és segurament massa "blanc" i Ennis massa "negre" i un matís que els hagués girat a "gris", l’un i l’altre, hauria convingut-. I la melodramàtica traca final, vint minuts certament emotius, que van a buscar descaradament els sentiments de l’espectador i els Òscar, Globus i Lleons d’Or que han pogut arreplegar: tot i que, argumentalment, vénen del llibre original, a penes reblen el clau de l’evolució afectiva dels protagonistes i el que aporten al bagatge temàtic és ben poc, comparat amb la pirotècnica emocional que desfermen.

Sinopsi: Wyoming, estiu de 1963. Dos nois, Jack i Ennis, pasturen un ramat a la muntanya Brokeback. Passen els dies i les nits sols, aïllats enmig d’una natura silvestre, esponerosa i bella. Ennis, orfe, solitari i taciturn, pensa casar-se amb la xicota quan enllesteixi aquesta feina eventual. Jack, intrèpid i díscol, deleja fer-se un lloc al món dels "rodeos" en què son pare havia tingut algun moment de fama. De mica en mica, Ennis i Jack es van coneixent. El simple i distant companyerisme inicial aviat deixa pas a una convivència de debò, forjada en compartir el fred, la subsistència i bones estones de xerrada, prop del foc. Les mancances afectives d’Ennis, la seva manera de ser i el seu cos esprimatxat i fibrós atrauen Jack. Una nit de gelor escalfada amb licor, fan l’amor de manera intensa i, sens dubte, inesperada per Ennis. Tanmateix, a partir d’aquell moment, poc tenen cura del ramat, entre sovintejades vetllades sexuals. Acaba la transhumància, els nois se separen i la vida continua per a cadascun d’ells. Com tenia previst, Ennis es casa i no tardarà a tenir un parell de filles. Jack també acaba casant-se, amb una companya de "rodeos", filla d’un texà carregat de calés. Al cap de quatre anys, però, Jack va a trobar Ennis. De seguida constaten com els segueix viu i ardent el desig i l’amor nascut en aquella muntanya. Assumir-ho i començar una nova vida es fa impossible, sobretot per a Ennis. Seguir com si res, els condemna a trobades furtives i a una més que probable infelicitat.

Director: Ang Lee. Guió: Larry McMurtry i Diana Ossama, a partir del conte d’Annie Proulx, recollit al llibre d’onze relats breus Close Range. Wyoming Stories (1999) que, en castellà, es publicà el 2000 i, ran de l’estrena del film, s’ha reeditat amb el títol Brokeback Mountain. En terreno vedado (Ed. Siglo XXI).  Fotografia: Rodrigo Prieto. Música:  Gustavo Santaolalla. Repartiment: Heath Ledger (Ennis del Mar), Jack Gyllenhaal (Jack Twist), Randy Quaid (Joe Aguirre), Michelle Williams (Alma Beers, dona d’Ennis), Anne Hathaway (Lureen Newsome, dona de Jack), Graham Beckel (L.B. Newsome, pare de Lureen), Linda Cardellini (Cassie), Anna Faris (Lashawn Malone), David Harbour (Randall Malone), Roberta Maxwell (senyora Twist, mare de Jack), Peter McRobbie (John Twist, pare de Jack).                                                                               

Aquest post reprodueix l’article que ha servit de base al que publico a la revista som-hi! de març de 2006.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!