És un fet bastant habitual veure’s immers en alguna conversa que retreu autors i editorials per una suposada baixa qualitat de la literatura infantil i juvenil a casa nostra. No negarem que és cert en alguns casos però, com passa amb altres branques literàries, també depèn molt dels autors que ens serveixen de mirall. A
Fa temps que Vilaweb és per a tots nosaltres un punt de referència i de llibertat informativa. Personalment m’hi vaig abocar després del fets del 11 de març. Mentre la premsa de paper -i és que aquesta també és escrita- informava tímidament i, sovint, amb els filtres imposats per l’empresa informativa de torn, els de
Potser fa massa anys, però la memòria ens ajuda a distreure’ns dels horrors quotidians. Érem joves i inexperts, érem volubles, sarcàstics, decidits davant la incongruència. Futurs poetes, futurs habitants del no-res, reunits per un mateix anhel, com si no hi hagués cap opció al darrere d’aquella ansietat (mirall) buida, encara espantosament buida. I al cor
Era l’abril i la neu encara persistia a la vora de l’asfalt, petits territoris blancs, com glaciars en miniatura. La carretera pujava entre abismes de vertigen, talment com si es proposés d’arribar a alguna estació celest. Uns quants traductors del portuguès ens havíem de reunir a Farrera, al vessant dret de la Vall del Romadriu,
Una de les satisfaccions més grans dels últims mesos és haver-me vist implicat en el projecte de Perifèric Edicions, com a director de la col·lecció de narrativa "Escriptures". Ahir va tenir lloc a la Casa del Llibre de Barcelona la primera presentació de l’editorial en aquesta ciutat. S’ha d’elogiar d’entrada el bon ofici dels encarregats
Divendres, sis de la tarda. Autopista de Tarragona. Una caravana interminable i avorrida. Per sort vaig decidir deixar el cotxe al parking de la Boqueria. D’altra manera no hagués pogut gaudir amb la companyia de l’Ada Castells als seients del darrera d’un mini-bus saltarí. Anys que no ens trobavem i, mentre els altres novel·listes i