El violinista celest

Potser fa massa anys, però la memòria ens ajuda a distreure’ns dels horrors quotidians. Érem joves i inexperts, érem volubles, sarcàstics, decidits davant la incongruència. Futurs poetes, futurs habitants del no-res, reunits per un mateix anhel, com si no hi hagués cap opció al darrere d’aquella ansietat (mirall) buida, encara espantosament buida. I al cor de les lectures d’alta nit, sumits en la nostra paràbola del vici, llegíem versos, recorríem poetes com guies dels tours-operators, a la recerca de motius, de claredats, que poguessin agranar una mica les dificultats del camí.

Eren nits d’alcohol i versos, amb convidats de pedra i carn,  Pound, Eliot, Macedonio, Gimferrer… Nits del lloro amb els "poetes" llançats a la recerca d’un text comú que ens obligués a estimar els grans, a fer-los nostres fins a l’extrem de la còpia descarada/descarnada. I va ser en una d’aquelles foscors d’hivern, trasbalsats per Pushkin, ja molt avesats els nostres cors a la sorpresa, que la lectura del poema "Sistemes", de Pere Gimferrer, ens va obrir les nafres tant de temps intuïdes. El poeta resumia la sensació múltiple de l’art que havíem entrevist en altres cims literaris, era "un sistema de miralls giratoris, lliscant amb harmonia".

Quina època escèptica, la joventut? Quin descobriment saber (ja no més intuïcions, ja no més desigs!) que la vida i l’art que estimàvem no necessàriament giraven a l’entorn d’un rebuig!

Gimferrer ens va obrir el palau d’hivern, l’espai desert, el cor del surrealisme; i l’ésser, penetrat de llenguatge, que descrivia fets terribles que l’art convertia en càntic, que explicava els mites més pròxims, oprimint el dubte, vencent la incredulitat del qui encara no entén (com fer-ho si la comprensió és un signe d’amor després de la paraula). Així, de passada, ens ajudava a entendre poetes com T.S. Eliot, assagistes com Octavio Paz, passions com la de Georges Bataille; i els "poetes", encara a les portes de la saviesa, del dubte, del no-res, dubtàvem menys a cada vers, somiàvem més els sons i els cromatismes…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!