El violinista celest

És un fet bastant habitual veure’s immers en alguna conversa que retreu autors i editorials per una suposada baixa qualitat de la literatura infantil i juvenil a casa nostra. No negarem que és cert en alguns casos però, com passa amb altres branques literàries, també depèn molt dels autors que ens serveixen de mirall. A Catalunya hi ha veus de qualitat provada, com ara Joaquim Carbó, Joles Senell, Emili Teixidor o Anna Vila, mentre al País Valencià també destaquen algunes veus que el premi Samaruc, atorgat per l’Associació de Bibliotecaris Valencians, s’encarrega cada any de guardonar. En aquesta última edició, el premi ha estat per a dos autors que trepitgen amb força els seus respectius àmbits: la Gemma Pasqual, pel que fa a literatura juvenil, i l’Enric Monforte en la modalitat de literatura infantil…

Gemma Pasqual (Almoines, La Safor, 1967) ha reeixit des del seu primer llibre per la gran feina de documentació que s’endevina al darrere de les seves novel·les, però també per un treball de llenguatge i d’estructura que convoca el lector a passar l’estona sense deixar de banda el rigor i l’excel·lència literària. El Samaruc 2005 l’ha guanyat amb L’últim vaixell, una història sobre els represaliats a la Guerra Civil, i ja van tres vegades en pocs anys, però no es pot dir que hi hagi trobat facilitats atès que el jurat d’aquest premi canvia cada cop. El 2002 va guanyar amb Marina i el 2003 amb Et recorde, Amanda, tots ells publicats per Voramar-Alfaguara.

Enric Monforte (Catarroja, 1967) no porta molts anys en el món literari, però ja compta amb tres llibres per al públic infantil, Els esquirols bombers (Bullent Ed.), El misteri de les paraules (Baula) i el guardonat aquest any amb el premi Samaruc, Un lleó a casa (Baula). Aquest llibre tracta, amb humor exquisit, les circumstàncies que envolten l’aparició d’un lleó a la casa del protagonista. I és que sembla que el pare s’adorm mentre li explica el conte i això dóna peu al lleó per a fer-se present. Des del primer moment, el jurat va tenir clar que era el millor de l’any en la seva modalitat, i va guanyar per unanimitat. Monforte també ha rebut enguany el premi 25 d’Abril de Benissa de poesia, Desert de pells, un llibre que sortirà aviat a l’editorial Viena.

D’altra banda, dos premis més es van atorgar aquesta nit. El de Bibliotecari d’Honor va anar a mans del novel·lista i presentador de TV3 Màrius Serra, qui, després d’una excel·lent lloa a càrrec de Vicent Usó, va oferir al públic algunes anècdotes sobre biblioteques. També, Francesc Fort va rebre el premi Bibliotecari de l’Any per la seva tasca al front de la Biblioteca Pública de Benifaió. Entre els anteriors Bibliotecaris d’Honor hi havia Umberto Eco, Juan José Millàs i Blanca Calvo, entre altres.

Els premis Samaruc van néixer a partir d’un projecte personal de Xelo Carbonell i Ramon Guillem. Durant les tretze edicions que s’han convocat han premiat autors com Enric Lluch, Carles Cano, Toni Cucarella, Maria Jesús Bolta, Vicent Pasqual, Antoni Albalat, Empar de Lanuza o Manel Alonso, entre molts d’altres. A poc a poc s’han convertit en els premis de la Crítica del País Valencià a les obres publicades cada any de literatura infantil i juvenil. Mereixen per tant el nostre suport i una difusió que no sempre la premsa escrita els hi atorga. Felicitats a guanyadors i organitzadors per fer possible una empresa tan difícil i, alhora, necessària!

A la foto, Gemma Pasqual i Enric Monforte amb el seu premi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!