Mails per a Hipàtia

El Washington Post ha seguit la Convenció Demòcrata de Boston a través d’un espatarrant projecte en flash que vos recomane vivament. (Està ací).
Pel que fa a la Convenció en si l’he seguit prou. Vaig escoltar els discursos principals amb atenció i què voleu que us diga? No em fie massa del Kerry tot i compartir que ara només hi ha una cosa important: fer fora a Bush com siga.

M’ha sorprès de manera especial la forta presència de militars, ex-militars, ex-militants republicans i fins i tot el fill de Ronald Reagan donant suport a Kerry. Evidentment ha de disputar el vot moderat i centrista als republicans ja que Bush se n’ha anat a l’extrema dreta però vist des de la tradicional cultura “liberal” dels demòcrates (excepte el del sud) la presència de tant de moderat molt moderat feia una miqueta de cosa…
Ho veurem.

Ahir vaig estar a Algaida (Mallorca), convidat per la gent de Titoieta Ràdio. Vam acabar, amb el Llorenç Valverde, sopant a casa del Biel Majoral. Una sobrassada gloriosa i un vi més que bo, que el fa ell mateix.

Titoieta Ràdio és una emissora municipal, que està esdevenint una de les poques veus que es poden escoltar en el desesperant panorama radiofònic mallorquí. És feta per voluntaris però té una infrastructura decent al Casal Pere Capellà del poble. Cada any atorguen un premi, que aquest any han tingut a bé de donar-nos a VilaWeb. Ho han fet en un acte tan senzill com emotiu. Espere que puguen creixer més en un futur pròxim i omplir el buid deixat per SomRàdio.

Hi ha gent que té una gràcia enorme i natural. Mireu ací com hauria pogut funcionar Google als anys 60.

Des de fa anys l’entrada de l’estiu la marquen, per a mi, pel·lícules i llibres. Comence a llegir els llibres que no puc mirar amb la suficient calma durant el curs. Sobretot llibres de tema científic. El primer d’aquest any m’ha deixat acollonit: “our final hour“, de Martin Rees

Martin Rees és, entre altres coses, l’Astrònom Real d’Anglaterra (que no està malament). I un astrofísic i cosmòleg reconegut arreu del món. Les seues opinions han de ser tingudes en compte i tot i que ell diu que no vol que el llibre siga catàstrofista la veritat és que llegir-lo posa els pèls de punta. El senyor Rees creu que al llarg del segle XXI és probable que desaparega la vida humana del planeta, com a conseqüència dels teòrics avanços científics que se’ns giraran en contra.
No l’he acabat encara. No sé si acabar-lo.

Ahir vaig ser a Gandia, fent una conferència a la Universitat d’Estiu sobre els envits que provoca el periodisme digital.
Penge l’esquema de la xerrada, per si li interessa a algú.

La digitalització, de la qual internet és la mostra extrema, canvia profundament els models d’adquisició de notícies del públic occidental. La revolució és sobre com aconseguim les notícies i, ara, també sobre com les creem i difonem. És un estadi diferent, per exemple, a la consolidació de les agències de notícies o a l’aparició de la CNN.

Ara fa deu anys dels inicis del periodisme digital

-Inici als Estats Units amb dues grans visions:
->de base tecnològica
-Yahoo! Current Events
-Google News
->de base periodística
-San José Mercury News
-Slate
-CNN…

-Ben aviat la majoria dels mitjans entren a Internet, sense massa planificació. I això provoca nous models
->penjar a la web l’edició en paper o emetre la ràdio en directe…
->aparició de nous mitjans clarament periodístics però directament basats en internet
->apropiació dels serveis de notícies per webs genèriques tipus Yahoo!
->entrada de les agències de notícies en la disputa del lector final

Passats els 10 primers anys de periodisme digital hi ha alguns canvis ja clarament consolidats i que no tenen marxa enrera

-Hi ha una gramàtica pròpia del mitjà
->l’enllaç com a matèria primera
->un ús més intensiu de les eines de participació
->temps real. Internet ja competeix més amb la televisió que no amb els diaris tradicionals. Poc espai, per exemple, per a l’opinió
->personalització
->format ràpid de lectura (pantalla…)
->les fonts esdevenen mitjans (partits, governs, clubs…)

-Hi ha formats
->agregadors de notícies
->neoagències
->diaris digitals amb perfil diari de qualitat
->explosió de periodisme groc
->periodisme cívic, deconstruït

-Hi ha models de negoci i empreses
->pagament per continguts (fracàs dels models tipus El País, èxit del WSJ.com)
->suport i complementació de la marca (BBC), fins i tot cercant camins independents (Clarin)
->complementariat a partir d’una sola redacció sobre diferents mitjans (Lawrence Journal. Segre…)
->models estríctament digitals (VilaWeb)
->conversió en diari de moviments urbans (OhMyNews a Corea)
->El fenòmen dels No-Media (indymedia…)

-Hi ha l’arribada de nous fenòmens extraordinàriament innovadors
->RSS
->Blog
->Ubiquitat/mobilitat – desaparició de l’ordinador
->periodisme p2p (SMS 11M)

Internet ha provocat ja canvis enormes en la forma en la qual rebem i consumim informació. I els comença a provocar en la forma en la qual creem informació i en l’impacte social de la mateixa -fenòmen de l’altermundialisme mediàtic. També redibuixa el paper i la credibilitat dels mitjans tradicionals.

->les fonts són públiques i la crítica de les fonts es socialitza i fa, de vegades, el treball que hauríem de fer els periodistes (contrastant.net)
->ja no hi ha premsa estrangera (11S o 11M)
->copy/paste universal. On s’originen les notícies?
->impacte de l’arribada al lector de les agències de notícies (pagar només per reproduir però les redaccions ja no estan més ben informades…)
->socialització del periodisme a través dels blocs (Salam Pax, projecte eleccions americanes The Seattle Times…)
->més transparència (vídeo Juan Carlos a Euskadi)

L’impacte del fenòmen és més gran encara perquè la crisi dels mitjans tradicionals té moltes cares i arriba per molts costats

->diaris de pagament vs gratuïts
->costos enormes de la tv digital
->pèrdua de contacte amb la realitat de les grans empreses mediàtiques
->construcció de grans corporacions que ja no tenen al cor la informació
->pèrdua de credibilitat. prostitució política, cultural (Babèlia) i social de les grans corporacions

I també perquè la revolució tecnològica permet coses impensables fa cinc anys

->arrelament de la banda ampla o adsl
->creixement dels ordinadors (memòria, disc dur, capacitat de gestió…)
->simplificació dels procesos d’edició (php. bloc…) fins i tot de vídeo (pròxima revolució?) i de distribució (wi-fi, G3…)
->models p2p. La música ja ha canviat per a sempre. On hi ha el napster de la informació?

Davant això només hi ha dues posicions possibles:

->considerar que tot el que passa no és periodisme i mantenir-se al marge. Posició suicida i estúpida.
->intentar mesclar cultures i aportar valors i tècniques periodístiques al que està passant. Morirà el periodisme? Si ens mantenim al marge del periodisme digital serà només un passatemps elitista.

Cal iniciar una crítica positiva del mitjà, per guanyar credibilitat en el debat

->velocitat
->frivolitat
->còpia

Però sobretot cal crear i innovar.

Tendències de futur (present?) sobre les quals innovar
->Ubiquitat. Internet Martini.
->Personalització. Blocs
->Traducció automàtica
->Mètodes de catalogació i selecció de notícies
->Llenguatges push…

Porte un grapat de dies amb la mà dreta inutilitzada. De fet aquest és el primer test que intenta veure si els meus dits funcionen bé o no. Resulta curiós com de difícil és sobreviure sense la mà dreta. Quantes molèsties arribes a acumular al llarg del dia.

No és ja no poder menjar o escriure. Hi ha milers de gestos quotidians que deixes de fer o que es tornen complicats. Obrir un llibre, per exemple. O rascar-te l’orella. I vestir-se! gairebé m’he sentit ridícul quan no podia posar-me bé les sabates.
No m’ha quedat més remei que tenir paciència. Què podia fer sinó? Demà tornaré a treballar i aniré a Gandia, per participar en la Universitat d’Estiu. La mà, dreta, torna a funcionar, veig.

Normalment és una de les webs que intente mirar cada dia: Gizmodo. Es tracta d’un bloc que anuncia tota mena de catxarrets tecnològics. Quan tinc més temps, com ara, m’hi entretinc. I val la pena.

Normalment és una de les webs que intente mirar cada dia: Gizmodo. Es tracta d’un bloc que anuncia tota mena de catxarrets tecnològics. Quan tinc més temps, com ara, m’hi entretinc. I val la pena.
El que resulta realment sorprenent és comprovar quina barbaritat de coses s’arriben a inventar al cap del dia. Tota mena d’estris per a fer qualsevol cosa. La gent aquesta de Gizmodo s’ha empescat un mètode per a estar a la que cau i realment han esdevingut en poc temps una referència obligada …per als partidaris de la curiositat.