Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

El periodisme digital

Deixa un comentari

Ahir vaig ser a Gandia, fent una conferència a la Universitat d’Estiu sobre els envits que provoca el periodisme digital.
Penge l’esquema de la xerrada, per si li interessa a algú.

La digitalització, de la qual internet és la mostra extrema, canvia profundament els models d’adquisició de notícies del públic occidental. La revolució és sobre com aconseguim les notícies i, ara, també sobre com les creem i difonem. És un estadi diferent, per exemple, a la consolidació de les agències de notícies o a l’aparició de la CNN.

Ara fa deu anys dels inicis del periodisme digital

-Inici als Estats Units amb dues grans visions:
->de base tecnològica
-Yahoo! Current Events
-Google News
->de base periodística
-San José Mercury News
-Slate
-CNN…

-Ben aviat la majoria dels mitjans entren a Internet, sense massa planificació. I això provoca nous models
->penjar a la web l’edició en paper o emetre la ràdio en directe…
->aparició de nous mitjans clarament periodístics però directament basats en internet
->apropiació dels serveis de notícies per webs genèriques tipus Yahoo!
->entrada de les agències de notícies en la disputa del lector final

Passats els 10 primers anys de periodisme digital hi ha alguns canvis ja clarament consolidats i que no tenen marxa enrera

-Hi ha una gramàtica pròpia del mitjà
->l’enllaç com a matèria primera
->un ús més intensiu de les eines de participació
->temps real. Internet ja competeix més amb la televisió que no amb els diaris tradicionals. Poc espai, per exemple, per a l’opinió
->personalització
->format ràpid de lectura (pantalla…)
->les fonts esdevenen mitjans (partits, governs, clubs…)

-Hi ha formats
->agregadors de notícies
->neoagències
->diaris digitals amb perfil diari de qualitat
->explosió de periodisme groc
->periodisme cívic, deconstruït

-Hi ha models de negoci i empreses
->pagament per continguts (fracàs dels models tipus El País, èxit del WSJ.com)
->suport i complementació de la marca (BBC), fins i tot cercant camins independents (Clarin)
->complementariat a partir d’una sola redacció sobre diferents mitjans (Lawrence Journal. Segre…)
->models estríctament digitals (VilaWeb)
->conversió en diari de moviments urbans (OhMyNews a Corea)
->El fenòmen dels No-Media (indymedia…)

-Hi ha l’arribada de nous fenòmens extraordinàriament innovadors
->RSS
->Blog
->Ubiquitat/mobilitat – desaparició de l’ordinador
->periodisme p2p (SMS 11M)

Internet ha provocat ja canvis enormes en la forma en la qual rebem i consumim informació. I els comença a provocar en la forma en la qual creem informació i en l’impacte social de la mateixa -fenòmen de l’altermundialisme mediàtic. També redibuixa el paper i la credibilitat dels mitjans tradicionals.

->les fonts són públiques i la crítica de les fonts es socialitza i fa, de vegades, el treball que hauríem de fer els periodistes (contrastant.net)
->ja no hi ha premsa estrangera (11S o 11M)
->copy/paste universal. On s’originen les notícies?
->impacte de l’arribada al lector de les agències de notícies (pagar només per reproduir però les redaccions ja no estan més ben informades…)
->socialització del periodisme a través dels blocs (Salam Pax, projecte eleccions americanes The Seattle Times…)
->més transparència (vídeo Juan Carlos a Euskadi)

L’impacte del fenòmen és més gran encara perquè la crisi dels mitjans tradicionals té moltes cares i arriba per molts costats

->diaris de pagament vs gratuïts
->costos enormes de la tv digital
->pèrdua de contacte amb la realitat de les grans empreses mediàtiques
->construcció de grans corporacions que ja no tenen al cor la informació
->pèrdua de credibilitat. prostitució política, cultural (Babèlia) i social de les grans corporacions

I també perquè la revolució tecnològica permet coses impensables fa cinc anys

->arrelament de la banda ampla o adsl
->creixement dels ordinadors (memòria, disc dur, capacitat de gestió…)
->simplificació dels procesos d’edició (php. bloc…) fins i tot de vídeo (pròxima revolució?) i de distribució (wi-fi, G3…)
->models p2p. La música ja ha canviat per a sempre. On hi ha el napster de la informació?

Davant això només hi ha dues posicions possibles:

->considerar que tot el que passa no és periodisme i mantenir-se al marge. Posició suicida i estúpida.
->intentar mesclar cultures i aportar valors i tècniques periodístiques al que està passant. Morirà el periodisme? Si ens mantenim al marge del periodisme digital serà només un passatemps elitista.

Cal iniciar una crítica positiva del mitjà, per guanyar credibilitat en el debat

->velocitat
->frivolitat
->còpia

Però sobretot cal crear i innovar.

Tendències de futur (present?) sobre les quals innovar
->Ubiquitat. Internet Martini.
->Personalització. Blocs
->Traducció automàtica
->Mètodes de catalogació i selecció de notícies
->Llenguatges push…

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 14 de juliol de 2004 per vicent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.