Centrem-nos i anem per feina
|
|
El pla sobiranista Sense ser cap expert, per pura i simple intuïció, abstenció és abstenció, però diria que hi ha diversos perfils. Un abstencionista sol ser un votant que inhibeix el seu vot, és a dir, que pensa en una opció política de manera preferent, però que no l'acaba votant pel motiu que sigui. D'acord amb això, crec que es poden definir tres perfils com a principals bosses d'abstencionistes.
Abans de 2003 hi havia un tripartit format per Convergència, Unió i el PP. Perquè en Carles Agustí no em torni a dir que menteixo i que insulto CiU, aclareixo –si és que feia falta– que va ser un tripartit sense consellers del PP i que si es va signar mai un pacte no va ser pas públic, però tots recordem que Pujol, amb els resultats de les eleccions del 99 a la mà i podent triar entre els 12 diputats d'Esquerra i els 12 del PP, ens va tenir mig any pendents de la conjuntura espanyola fins que finalment va veure més possibilitats de peix al cove si anava de bracet amb el PP. De facto, doncs, hi havia tres partits manant: CDC i Unió d'una banda, que no estaven pas d'acord en tot ni hi estaran ara quan tornin a governar –val la pena recordar-ho davant de certs discursets– i el PP de l'altra, que evitava excessos com ara el que seria reclamar més autonomia en forma de nou estatut.
Dimecres en Titot penjava un apunt en què feia una proposta per als indecisos, una proposta que personalment ja em va fer en Roger Buch, i que consisteix a preparar el sobre amb el vot de les formacions polítiques entre les quals dubtem i triar-ne un a l'atzar davant l'urna mateix i llençar els altres. Sigui perquè tots tres ens fan el mateix goig o el mateix fàstic, la qüestió és no regalar a l'autonomisme ni un sol vot que pugui ser decisiu.
Al web de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència llegim que aquests darrers quinze mesos s'han fet consultes a 518 municipis. Un total de 545.244 persones han anat a les urnes i han dit que sí, que volen que Catalunya esdevingui un estat lliure, democràtic i social en el marc de la Unió Europea. Ara, moltes d'aquelles plataformes que en el seu moment van assumir tasques organitzatives més pròpies d'un estat, s'han reconvertit en plataformes que gestionen aquest llegat: la voluntat de centenars de milers de persones que ja s'han expressat a les urnes.
Si finalment el resultat de les eleccions del 28 de novembre fos el que apunta el CIS, aquest resultat no seria gens bo per a l'independentisme. Que no entressin ni Reagrupament ni Solidaritat tot i els vots que poguessin haver obtingut seria molt negatiu. Serien vots llençats, perduts. I que Esquerra passés de 21 a 15 o 16 deixaria l'independentisme parlamentari en una situació que no reflecteix en absolut la realitat del suport a la independència. I admeto que per a moltes pesones CiU també és una aposta per la independència, però tenen el compromís de no abordar el tema els propers quatre anys. I tenim pressa, molta pressa i molta necessitat. No podem llençar quatre anys. Tenim setze dies per intentar canviar això. Espero de tot cor que el #votaindependencia sigui una eina útil i que hi ajudi.
Dimarts passat, a l'apunt "Que s'abstinguin ells! Èpica electoral!", feia referència a l'article de Guillem López Bonafont segons el qual l'abstenció té la clau electoral. Hi convidava tot l'independentisme a votar massivament i que, per contra, l'abstenció afectés només el bàndol autonomista. Era el primer article de novembre després de l'habitual balanç de final de mes i ja l'han llegit prop de 400 persones. Avui m'agradaria expressar una idea semblant relacionada amb això: que puguem posar el preu de l'escó depèn només de nosaltres.
Un interessant article de Guillem López Bonafont a Crònica explica que "L'abstenció té la clau electoral". Segons l'autor, la participació electoral podria augmentar de 3 a 7 punts el dia 28 de
novembre si els partits catalans juguen bé les seves cartes amb una
campanya enfocada a l'activisme. Si aquest increment de participació és al nostre abast i una iniciativa com #votaindependencia pot fer sumar esforços a tres partits i contribuir a crear les condicions per aconseguir-ho... a sac!
Aquesta és part de la llista de les més de dues-centes persones que des del passat dia 10 d'octubre a les 10 i 10 del matí estan contribuint a escampar el hashtag #votaindependencia al twitter i a fer visible el missatge en plena precampanya. Si hi ha algú que hi ha participat i que no apareix a la llista em pot avisar via twitter mateix i l'hi afegiré. Ells i elles són els autèntics protagonistes de l'èxit assolit fins ara i en ells i elles es basa la meva esperança que aconseguim condicionar les properes eleccions amb un missatge senzill i directe en benefici d'un moviment independentista que ens ha donat grans satisfaccions els darrers mesos i que ara no pot acudir a les urnes víctima de la desorientació.
 Més de dues mil piulades des de l'arrencada simbòlica del dia 10 a les 10 i 10. Prop de dues-centes persones en els darrers set dies projectant el missatge a la xarxa perquè arribi al màxim nombre de gent possible. Més de quinze dies aguantant a les primeres posicions del twit.cat. Les eleccions del 28 de novembre s'acosten (falten 33 dies) i ha esclatat un espai comú: l'espai de la independència.
Sí, ho deia ahir en una piulada: somnio una foto dels tres Joans: Joan Carretero, Joan Puigcercós i Joan Laporta. Tots tres candidats es diuen Joan i fa certa gràcia la coincidència, però no és en l'únic punt que coincideixen. Tots tres configuren el bloc independentista que a les properes eleccions ha d'obtenir tants escons com sigui possible perquè el Parlament de Catalunya reflecteixi prou fidelment la voluntat d'independència que ha manifestat aquest poble des del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt fins al 10 de juliol de 2010 a Barcelona.
Ara que enguany hem celebrat els vint-i-cinc anys del cim de l'Everest, permeteu-me que plantegi les properes eleccions en termes al·legòrics, com si es tractés d'un nou ascens. Tal com diuen a Vilaweb, ahir es va acabar el termini per presentar coalicions electorals. Malgrat els esforços de l'Assemblea de Reagrupats i Solidaris per una Coalició, malgrat els contundents resultats de l'enquesta que van fer, no hi ha hagut coalició. Ara més que mai cal evitar el discurs derrotista i afermar el missatge que vol transmetre #votaindependencia i que és el mateix que es manifesta a l'esmentada assemblea: "...amb
l'esperit de seguir creant ponts de diàleg entre totes les opcions
independentistes dels Països Catalans, fem una crida a tots els
ciutadans convocats a les urnes el dia 28 de novembre perquè vagin a
votar i, sigui quina sigui l'opció triada, l'independentisme quedi
reflectit amb força al Parlament." Estem d'enhorabona perquè el twitter de @Laporta2010, que té més de 6.000 seguidors, s'ha incorporat amb piulades com aquesta o aquesta altra –o, des del perfil de @solidaritatcat, amb aquesta o repiulant tercers– al #votaindependencia. Això passa després que diversos piuladors i piuladores d'Esquerra com @jordedu, @yuribcn, @Toni_G_Estevan, @ivanaranda, @gomezdelmoral, @raulpresseguer, @bernatcostas o @jordicasals entre molts altres ja hi hagin participat també. En el cas d'aquest darrer, a més, tenim un excel·lent article que recull perfectament, des del legítim posicionament partidista, l'esperit d'aquesta iniciativa, tal com deia a l'apunt d'ahir. Tot plegat està fent possible que el hashtag tingui força visibilitat, però encara queda molt de camí per recórrer.
Ja deia dimarts que #votaindependencia és més que un hashtag. I han començat a aparèixer articles i apunts que n'incorporen l'esperit. Falten 45 dies i l'opinió que cal votar independència com si ens hi anés la vida es comença a estendre. Podem canviar les coses. Paral·lelament, resulta sorprenent saber que aquesta presentació del Cercle Català de Negocis ha tingut ja 250.000 reproduccions. Sí, sí...: 250.000 reproduccions. Alguna cosa s'està movent per sota de la campanya electoral controlada pels mitjans en clau de normalitat autonomista. I diria que tots els camins duen a Roma. Abans de deu dies això estarà en ple esclat. Avui, però, permeteu-me que us assenyali cinc tastets de l'esperit #votaindependencia:
La presència d'aquest missatge clar i directe continua creixent i a cada dia que passa arriba a més ulls i orelles perquè reflexionin sobre el vot. Ara ja hi ha més de dues-centes persones que s'han fet seu el hashtag #votaindependencia i que l'estan emprant al twitter, al Facebook, als blocs i arreu. Hi ha, doncs, gent que va a desfilades militars, gent que es baralla per un debat cara a cara amb molta cara perquè sembla que no existeixi res més, i gent que diem que volem votar independència a través de qualsevol de les tres opcions que ara mateix tenen més possibilitats: Esquerra, Reagrupament i Solidaritat.
Passades 50 hores de l'arrencada simbòlica del #votaindependencia, i després d'una primera valoració a l'apunt anterior, crec que podem dir que hem col·locat la marca a la "twittersfera". El nostre hashtag ha estat el més emprat segons http://www.twit.cat i avui, tot i patir el desplaçament lògic en benefici de #resacelebrar o #avuitreballo, continua encara entre les deu més emprades. També hem aconseguit que un mitjà digital com Crònica se'n fes ressò. I si aneu a aquest web i poseu #votaindependencia a la casella de cerca veureu que hem generat més de set-centes piulades i que ja som 184 persones a difondre la marca. Falten 47 dies per a les eleccions i val la pena aprofitar aquest petit impacte que hem aconseguit.
En una conjunció tan simbòlica com ha estat aquest diumenge 10 d'octubre de 2010 a les 10 i 10 del matí ha començat a circular el #votaindependencia, que vol aplegar les piulades a les xarxes socials, els apunts a blocs i els articles a premsa digital i impresa que n'assumeixin la idea bàsica i que vulguin contribuir a escampar-la.
Sense accent, perquè és un hashtag, una paraula que pretén recollir totes les piulades a les xarxes socials i tots els apunts en blocs amb un missatge en comú: a les properes eleccions del 28 de novembre l'independentisme ha d'anar a votar perquè ens hi juguem les condicions polítiques dels propers quatre anys. I té tres opcions compromeses amb la independència, sigui via referèndum o sigui via declaració unilateral: Esquerra, Reagrupament i Solidaritat. Les enquestes diuen que els independentistes som ben bé la meitat. I avui fa exactament tres mesos ens manifestàvem a Barcelona per deixar clar que NOSALTRES DECIDIM, però que volem decidir entre independència i autonomia, no pas altres marrades incertes que sonen a música per a camaleons.
Digueu-me pesat, però continuo tenint la sensació que no som capaços de reaccionar. Continuo entestat en la idea que del proper 28-N n'ha de sortir un parlament amb més diputats independentistes que no els 21 que ara tenim. I no em refereixo a diputats que ho siguin a títol individual, sinó a diputats amb qui realment puguem comptar i que cap disciplina de partit no faci callar.
"... aquesta predominança de l'ambició d'emancipació nacional que detecten
les enquestes des fa força mesos, fins i tot abans de la sentència del
Constitucional –i, per tant, que no sembla pas reactiva– [Cardús recorda el Racòmetre de dilluns passat: "el 48,8% dels enquestats votarien sí en un referèndum sobre la
independència, mentre que un 9,7% estan indecisos i un 41,4% dirien no. "], quan es
tradueix en expectativa –encara lluny del dia de les eleccions, també
s'ha de dir–, resulta que el vot a propostes explícitament
independentistes cau a poc més del 10 per cent."
|
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
