Japó (5). Taiwan no és la Xina
Cada matí esmorze llegint el Japan Times, un diari que ja seguia online des de casa i que ara és un plaer trobar-me en paper, amb el New York Times literalment grapat al seu costat. Hi veig una notícia que em crida molt l’atenció. El Partit Demòcrata, principal partit de l’oposició, ha elegit una dona, Renhō Murata. com a líder, una gran novetat al país, però a més és una dona que té la ‘nacionalitat’ de Taiwan. I per problemes legals derivats d’aquest fet el ministre de justícia ha hagut d’aclarir que les lleis de la Xina no s’apliquen als ciutadans de Taiwan, una declaració extremadament interessant.
Interessant perquè, com és ben sabut, diplomàticament el Japó no reconeix Taiwan sinó que considera que és part integral de la República Popular de la Xina. Com que Taiwan no es decideix a ser independent i continua reclamant el seu gens creïble estatus de govern legítim de tota la Xina és normal que els països opten pel govern que efectivament governa la Xina continental. Però quan passa un cas com aquest aleshores es veu el forat que les independències de fet provoquen. Perquè com pots aplicar les lleis de la Xina a un país que és independent de fet i les desafia?