Mails per a Hipàtia

No hi ha massa països al món amb nom dual. Bòsnia i Hercegovina n’és un d’ells. L’Hercegovina és la regió a l’entorn de Mostar, que d’alguna manera reprodueix els problemes del país sencer. Fins Mostar, venint de Sarajevo, la majoria de la població és musulmana. Després s’obrin els dos grans espais croat i serbi, aquest darrer part de la República Sèrbia de Bòsnia.

En la ruta de Sarajevo a Mostar travesses fronteres de diferent tipus. Hi ha la cultural, fàcil de veure. En aquesta zona del món només has de mirar els campanars o minarets conforme el cotxe passa prop d’una població. Només les poblacions ja grans tenen esglésies, catòliques o ortodoxes, i minarets barrejats. Una altra pista són les banderes. La nova, i horrible, bandera de Bòsnia i Hercegovina pràcticament només es veu en la zona musulmana bòsnica. En canvi la bandera croata és omnipresent en el territori croat. I la sèrbia per tot arreu del territori ara serbi.

Una altra frontera ben visible, però, és la paisagística. El pas del sector alpí dels Balcans al sector mediterrani és més visible i tot que les diferències nacionals o culturals. El paisatge, els conreus, el tipus d’arbres, la calor mateix són indicadors clars de l’existència de dos països, gairebé en el sentit francès del terme, que tot i amb això no tenen cap frontera oficial entre ells.

A Mostar els turisme fa estralls i arriba un punt en el que és difícil obrir-se pas entre la multitud que vol travessar el seu famós pont. Ací la tensió comunitària és la més alta de tot Bòsnia. Entre croats i bosniacs musulmans. De fet ni tan sols s’han pogut fer les recents eleccions municipals i durant la recent Copa d’Europa de futbol el govern es va veure obligar a mobilitzar tots els anti-disturbis del país per calmar la situació creada arran la celebració del partit Croàcia-Turquia –on mitja ciutat anava contra l’altra mitja.

De camí cap a Mostar ens vam aturar en diverses poblacions, sobretot a Konjic, que té un centre urbà recuperat amb els diners de Turquia que es fa de molt bon veure i a Pocitelj, un preciós llogaret com paralitzat en el temps, per desgràcia massa empinat per a la calor ambiental que feia, realment altíssima. Però el més bonic, crec jo i per si a algú li interessa la meua opinió al respecte, és la vall del Neretva amb les seues gorges espectaculars que només deixen espai pel riu, per la carretera i per un ferrocarril que, oh sorpresa!, està tancat tot aquest estiu per tal d’arreglar-lo.