Dies de Sarajevo (1): La ciutat màrtir.
Per desgràcia cada generació té una ciutat màrtir. Gernika, Hiroshima… Per a molts de nosaltres Sarajevo va ser la nostra ciutat màrtir. Assetjada durant quatre inacabables anys per les tropes iugoslaves i sèrbies, Sarajevo va patir una de les situacions més dramàtiques que Europa ha vist des de la segona guerra mundial.
Quan he agafat a Zagreb l’avió d’hèlices que em portava ací el meu cap estava ple d’imatges, de la ciutat destrossada, les torres d’edificis en flames, la gent corrent pels carrers per escapar dels snippers, els perillosos franctiradores serbis especialistes a fer morir lentament la gent. A voltes disparaven a les cames per a que perderen la sang lentament mentre ningú s’atrevia a córrer a socórrer-los, impotents davant l’enorme violència que intentava sotmetre la capital de Bòsnia.
No van poder amb ells ni llençant-los bombes cada dia però les imatges i els records són molt difícils d’escampar i quan baixem per l’escala de l’avió i trepitge el terra no puc evitar pensar que en algun lloc, sota aquella pista que controlava l’ONU, hi ha el túnel, excavat gairebé amb les mans que va permetre a la ciutat resistir als canons i les bateries que la destrossaven des de les carenes que la tanquen per tot arreu.
He arribat molt tard, ja ben entrada la nit, i hem anat en silenci cap a l’hotel, intentant observar des del cotxe si quedaven rastres d’aquella Sarajevo màrtir. Els hi ha. Edificis foradats que encara conserven la metralla en les parets. Cases destrossades que ningú no s’ha atrevit a refer. Però al costat d’això he vist una Sarajevo nova i vibrant, que no m’esperava i que m’ha il·lusionat. Serà un plaer recórrer els seus carrers plens de vida, quan jo la recorde tota plena de mort.
Hi vaig estar fa una setmana per una trobada científica. Per mi, el més esfereïdor era el ser conscient que la majoria d’adults amb qui interactuava havien viscut el setge en primera persona.
Espero llegir els apunts que en facis.