Bones notícies a Abrera
Xerrada divendres a Abrera. L’organitza l’ANC local que compta entre els seus membres amb un parell o tres de mestres d’El Puig d’Esparreguera, una de les escoles que admirem la gent de La Gavina. Aprofite per a xerrar una miqueta sobre el seu projecte i em regalen un impressionant llibre amb el treball que han fet els xiquets sobre Pau Casals.
La xerrada és llarga i complexa. Un home em demana una qüestió que encara no m’havia plantejat. Diu que ell no vol fer-li mal a Espanya i que si marxem com es pot evitar això. Tema molt interessant que espere haver respost bé. La gent d’Abrera diu una vegada i una altra que ells són un poble especial, complicat. Els intente respondre que de pobles especials i complicats ho som tots.
Quan acaba l’acte em demanen de fer un mos. Tots estem nerviosos per la reunió dels líders polítics al Palau de la Generalitat. Encara no ens hem assegut que m’arriba un whatsapp des de dins. Són les 21.50
‘Sortim ara’
‘Conjuntament’
Ho explique i esclata l’alegria. Tot just si arriba la beguda que ens posem a brindar. La unitat és el més important i tots tenim la sensació que li hem pegat la volta a la situació. Mos ràpid i cap al cotxe que queda molta feina a fer…
Bona nit Vicent, em sap greu no ens varem poder quedar fins al final la meva parella i jo varem tenir de marxar per qüestions familiars però la xerrada era molt interessant i ens va agradar moltíssim llàstima que no vam poguer brindar en tots vosaltres. Gracies per dedicarnos el llibre.
El 3 d’octubre de 2014 és un dia que s’escriurà amb majúscules a la història de Catalunya. Ens ho vas anunciar quan veníem amb cotxe cap a Abrera i es va acabar de fer realitat cap a les 10 de vespre quan, amb emoció, ens vas ensenyar el whatsapp “des de dins”: Sortim ara. Conjuntament, i el “Votarem!”. Gràcies per ser a Abrera, per compartir amb nosaltres les teves experiències al voltant dels processos d’independència i per encomanar-nos tranquil·litat i optimisme .
Escolagavina, us tenim molt presents! Us admirem per com us manteniu ferms i combatius en la difícil lluita per seguir vivint en català a València.