Club 7 Cinema

Canes 2015 arranca avui amb la projecció, fora de concurs del film La tête haute, d’Emmanuelle Bercot.

Le tête haute (La tête haute | Standing tall). Direcció: Emmanuelle BERCOT. Guió: Emmanuelle Bercot, Marcia Romano. Producció francesa. Durada: 1h59. Intèrprets: Rod Paradot, Catherine Deneuve, Benoît Magimel, Sara Forestier. Sinopsi: El trajecte educatiu de Malony, dels sis als divuit anys: jove delinqüent que una jutgessa de menors i un educador malden per salvar, incansablement.

D’entre els crítics nostrats, ja hem pogut recollir un parell de piulades:

Eulàlia Iglesias: Catherine Deneuve, jutgessa d’un Tribunal de Menors, encarna les bondats de mamà estat a LA TÊTE HAUTE, fluixa inauguració de #Cannes2015. I ho amplia a Caimán: Cannes en tiempo real.

Manu Yáñez: #LaTêtehaute de E. Bercot es un cruce sin misterio ni suspense de una película de los Dardenne y un capítulo de “Hermano mayor”. #Cannes2015. I s’esplaia més a Otros Cines Europa: El festival arranca con una discreta muestra de cine social.

I ja n’han començat a aparèixer les primeres crítiques, molt ràpidament:

Louis Guichard, Télérama, L’energie dure, el defineix com Un film social, tiraillé entre noirceur et optimisme. Considera que Emmanuelle Bercot souffle le chaud et le froid avec ce personnage dont tout le monde souhaite le salut, sauf lui-même. Mais le film est plus inspiré dans l’âpreté que dans l’optimisme : les parenthèses heureuses frôlent le “feel good movie standard”. A mi-chemin entre ces deux tendances, une scène superbe s’impose : l’initiation de Malony à la sexualité par une fille à la fois délicate et virile qui lui apprend un autre langage corporel que la brutalité. El crític destaca tots els actors, llevat de Sara Forestier (en el rol de la mare immadura del delinqüent) i rufa el nas sobre la sortida que la pel·lícula dóna al recorregut del protagonista, a un cert optimisme i conclou que Emmanuelle Bercot préfère gommer la nuance sombre, au diapason d’un cinéma français qui a très peur de plomber le moral du public. Au moins parvient-elle à préserver ainsi une qualité indéniable du film : son énergie, son élan.

Peter Bradshaw, a The Guardian, Catherine Deneuve rules over solid Cannes opener, saluda la pel·lícula en termes d’un començament respectable del Festival, tot i que li posa 3 estrelles (sobre 5). Afirma que It is a high-minded, often touching movie which replaces the nihilism and miserabilism often to be found in social realism, and replaces them with a positive vision of what the state can – and can’t – do to help. La descriu així: It’s a movie with quiet strength and purpose, unembarrassed about its own optimism, perhaps inspired by Dardenne brothers movies such as Le Fils. However, Standing Tall is sometimes schematic, with elaborate expository dialogue, especially at the beginning, letting us know what is happening and what is at stake. There are also some pretty exaggerated performances. I conclou que is a film about hope and it unfashionably insists that authority figures can be the good guys. There are moments of slightly easy resolution (..)  and occasionally the drama is a bit pedagogic. But this is a refreshingly high-minded film.

Peter Debruge, Variety, Cannes Film Review: ‘Standing Tall’. El descriu com atypically non-glam Cannes opener (..) though solid (..)  low-key drama. I en comenta que Taking a page from the Dardenne brothers’ brand of social realism without going so far as to attempt such documentary naturalism, the film unashamedly leans on music (the overused Arvo Part, for example, or a heavy-handed Bach cantata) to underscore emotions, while keeping things pseudo-realistic via discreet handheld lensing. Despite such crutches, Bercot studiously avoids the sort of catharsis-oriented pop psychology the genre so often peddles.

Altres crítiques ja publicades:

Eric Kohn, Indiewire: The First Great Discovery of 2015 is Rod Paradot in Emmanuelle Bercot’s ‘Standing Tall‘.

Jonathan Romney, Screen Daily , “Standing Tall” Review: The most down-to-earth Cannes opening film in living memory, Standing Tall (La Tete Haute) shows the festival flying the flag for the grand tradition of French social realism.

Fotos: © Luc Roux

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!